La incapacitat de saber viure feliç

19/05/2017

La incapacitat de saber viure feliç

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de “La trilogia de la imperfecció“. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de “Casa de nines” (Henrik Ibsen), JÚLIA de “La senyoreta Júlia” (August Strindberg) i ara amb NINA de “La Gavina” (Anton Txékhov).

Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou.

Raimon Molins situa el focus d’atenció d’aquest “primer acte” en la percepció que té Nina del seu fracàs, i de ser la protagonista d’una vida que sent com a no viscuda. Amb 23 anys se sent buida i angoixada per no saber quina orientació ha de donar a la seva vida. “Suposant que visqui fins als 70 anys, els 47 anys que em resten de la meva vida, no se pas com els podré omplir“.

Molt bona la interacció de la Gal.la Sabaté amb els vídeos que es van projectant a les tres parets de l’escenari. En sentit contrari hem trobat masses espais en blanc, masses pauses on ella no diu res, on ella està amb ella mateixa però on, nosaltres, espectadors no acabem de rebre l’angoixa i la solitud que sent.

I tal com li vam comentar al col·loqui posterior, un petit problema amb el to de veu, molt intimista però que no projecta prou i ens dificulta encara més entendre-la.

Al segon acte estem a províncies i veiem un escriptor frustrat, mediocre, Konstantin Trèplev – Kostia (un excel·lent Jordi Llordella) que viu a l’ombra de la seva mare, una actriu d’èxit. Desesperat per no ser capaç d’escriure res que sigui del gust de la seva mare, rep la visita de Nina, de la que està secretament enamorat. Ella li diu que vol marxar buscant un èxit que sabem no aconseguirà i confessa seguir estimant Trigorin, un escriptor d’èxit.

Els dos personatges donen vida a sentiments com la solitud, l’amor no correspost, la por a envellir, la desesperació o la insatisfacció.

La Trilogia de la Imperfecció es tanca doncs amb aquesta proposta que consolida una nova forma de fer teatre d’aquesta companyia. Molt destacable el tractament del vídeo i la integració de la imatge amb el text, que interactua amb els personatges amb una precisió realment encomiable.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Trilogia de la imperfecció: NINA

Trilogia de la imperfecció: NINA

Nina, a partir de La Gabiota de Chéchov, en la Sala Atrium

Nina representa la inocencia, la idolatría y es a la vez el producto después de la tormenta, es el abandono, el recuerdo y la traición. Así como la muñeca en el caso de Nora y el pájaro en el caso de Julia, en el caso de la Nina el enigma lo encontraremos en esta gaviota, símbolo de un pasado de libertad, también de destrucción, pasando por la experiencia de la sumisión y la representación de la muerte. Un viaje de la infancia a la madurez de una mujer entre su sueño y la imposibilidad por su realidad.

Casa de muñecas, La señorita Julia y La Gaviota son las tres grandes obras de la literatura dramática elegidas y adaptadas por la compañía Sala Atrium bajo el paraguas de La trilogía de la imperfección. Una trilogía a partir de la mujer pero con un grito para toda la humanidad. Tres puntos de vista masculinos sobre tres mujeres que quieren y necesitan ir más allá del rol adquirido socialmente para acercarse a su yo más íntimo, humano y por tanto alejado de lo que nos hacen entender que es lo correcto, lo que se espera… Lo perfecto. Tres autores que, visionarios, desde la transición del siglo XIX al XX nos cuestionan más vivos que nunca a los humanos de la transición del siglo XX al XXI.

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Ana P.F.

    Broche de oro per aquesta interessant trilogia, el que ha fet Molins amb La Gavina s’ha de veure. Bravo Vilà i Domènech a l’escenografia i il.luminació respectivament, i tot l’equip Atrium. Encara impressionada per la mirada de Gal.la Sabaté

    04/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una obra que semblaria tan fàcil d’entendre, em va resultar pesadíssim en la seva representació: Molts silencis i massa llargs amb moviments lents i repetitius … No se m’acudiria recomanar-la a ningú

    14/05/2017

  • 12345

    Eva Alloza

    He arribat al final d’aquest trilogia però m’ha semblat molt interessant per aquell qui es vulgui sentir sorprés. Magnífica escenografia i ús de la mateixa. Vam tenir sort de coincidir amb un col·loqui pots-funció amb el director i els actors i va ser molt interessant, li va donar una altra dimensió sabent el treball del text i dramatúrgia.

    15/05/2017

  • 12345

    Hebert

    El llistó deixat per “Júlia” estava massa amunt. Aquí la història és dona per molt sabuda o tal volta s’ha buscat una proposta més poètica, amb molts i llargs silencis, poc diàleg a bona part de l’obra, més de mirades i sentiments. I si això es buscava, sí funciona. El teatre ha d’explicar històries o transmetre sentiments? Si bé jo espero el segon a través del primer, que sóc clasicón, sí t’arriba el dolor i fracàs de Nina, sense explicar-lo ben bé, evidenciat amb llàgrimes, vergonya i solitud. També les projeccions (tan ben utilitzades en aquesta trilogia! i que casualitat? ara veiem a moltes propostes), són menys explícites, més d’ombres i records.

    16/05/2017