Arthur Miller ha sigut un dels dramaturgs més implicats en la política dels Estats Units. El qüestionament del somni americà o la crítica al capitalisme han travessat les seves obres més icòniques. Segurament Mort d’un viatjant sigui la més coneguda i reconeguda però no per això podem passar per alt les crítiques punyents que Miller va dedicar a Tots eren els meus fills.
En aquesta peça, ara dirigida per David Selvas, tenim l’oportunitat d’endinsar-nos ens fets reals que són només una mostra de l’avarícia humana: en un context de guerra mundial un home de negocis ven peces bèl·liques defectuoses que causen la mort de més de vint joves. Els detalls els anirem coneixent en una història situada al jardí d’una casa familiar on Emma Vilarasau i Jordi Bosch portaran la veu cantant com a protagonistes. Els dos borden un paper essencial en la creació d’un clima tediós i ple de culpes i mentides; les misèries familiars perfectament cosides en un text brillant. Els papers secundaris però també són dignes d’admiració. Clàudia Benito i Quim Àvila brillen amb llum pròpia en aquesta obra estel·lar que ja és tot un clàssic. Sense dubte David Selvas ha sabut treure punta i afilar tots els recursos amb els que contava per la direcció de l’espectacle.