El món es divideix entre els que els encanta els musicals i els que els no els suporten. És un gènere que crea extrems; si més no, és la meva experiència. I ho he tornat a comprovar amb el musical anglès que ha arribat per primera vegada a Barcelona: “The Rocky Horror Show”.
El públic era tan entusiasta, que n’hi havia que hi anaven a veure el musical vestits o disfressats com els mateixos actors, que no surten a l’escenari amb robes discretes.
Les cançons també feien aixecar de les cadires el públic, que taral·lejava, cantava i cridava a estones les lletres de la cançó. El musical anglès, és clar, és ben conegut i estimat, i per això l’entusiasme desfermat dels seus seguidors.
Subratllo l’excel·lència en les cançons i en l’escenografia, i entenc els fans, però la història que explica és intranscendent i insubstancial. Entenc que en el temps que es va estrenar (1973) devia ser revolucionària però ara ja no és així.
Pensar que en un musical el més important són les músiques és com dir que en una taula el més important és la vaixella. La teca és essencial, l’imaginari que ens empassem ens ha de nodrir l’ànima. Si, a més, l’aspecte dels plats entra pels ulls, l’àpat serà sublim. Si no és així, la taula haurà estat molt ben parada. Ens haurà distret molt observar-la però no serà inoblidable.
Musical per a iniciats
The Rocky Horror Show
30/10/2023 - Teatre Coliseum