La música de The Inheritors de James Holden genera una ritme intern en l’espectador que el situa, al paire d’una falsa monotonia, unes dècimes de segon per davant de la coreografia en escena. Aquest decalatge genera una agradable ansietat. Lucy Suggate fa seva la proposta de Sònia Gomez i plegades resolen aquest exercici d’anticipació amb moments d’una brillant senzillesa. Per l’espectador pur, no condicionat per excessius coneixements teòrics ni tècnics, no hi ha segona lectura, més enllà de la orgànica i visceral. Una cadència interna i triangular, a moments hipnòtica, de la que pot participar des de la seva butaca i sense necessitat de moure un múscul.
¡Enlace copiado!