El teatre del Raval trenca la quarta paret amb “Testimoni de càrrec” de l’Agatha Christie. Vuit espectadors de cada sessió tenen l’oportunitat de gaudir de l’obra des del mateix escenari, fent de Jurat Popular del judici que es representa en la funció, durant el segon i tercer acte, veient l’espectacle des d’un lloc privilegiat i podent viure l’experiència de participar-hi com actors-figurants. Un d’ells, el President, és a més a més, un figurant amb text, ja que haurà entre altres coses, de llegir el Veredicte final. Dons bé el meu marit i jo vam ser dos dels espectadors afortunats que hi vam poder participar. Una servidora com a membre del jurat i el meu marit (de sorpresa) va estar elegit President.
“Testimoni de càrrec” és l’adaptació de la pel·lícula que es va fer arran del l’obra, que l’Agatha Christie va escriure pel teatre. Va ser molt important en el seu temps i la companyia del Raval ha volgut amb aquesta proposta, fer un homenatge al cinema negre d’aquella època; mimant i cuidant, tots els detalls pel que fa a l’ambientació; tan a nivell d’escenografia, com de vestuari , intentant que tot en el seu conjunt, es traslladés a l’època en que el cinema era en blanc i negra.
Molt bona direcció de Pepa Calvo, gran experta en dirigir clàssics.
L’escenografia de Gala Garriga m’ha agradat molt, és tot en tons grisos, fins hi tot els figurants vam haver d’anar vestits amb roba negra o grisa i l’actriu Montse Miralles ens va acabar de caracteritzar amb mocadors, corbates i barrets similars als que es portaven durant l’època dels anys 50.
Els actors han sabut interpretat molt bé llurs papers, fent que ens creguéssim en tot moment el que estava passant. Jordi Coromina he estat espectacular en el seu paper de Sir Wilfrid, Empar López és l’atractiva Romaine Vole, Pep Martínez és el senyor Leonard Vole (l’acusat) i ens fa una interpretació realment brillant del seu personatge, Muntsa Tur és la Srta Plimsoll ( l’enfermera del senyor Sir Wilfrid), Lluis Altés ha interpretat dos personatges (l’amic de l’advocat i el del Policia de la detenció) , l’Enric Cervera ens interpreta al Sr. Carter (un vell amic del advocat) i al Policia del judici, en Xavier Serrat és en John Mayhew (amic de l’advocat), Montse Miralles és Janet Mckenzie (la majordoma de la senyora assassinada) , en Sergio Alfonso m’ ha agradat molt en la seva interpretació de l’Inspector Hearne , en Berton Fernández és el jutge i la Roser Ràfols fa dos papers el de noia i el de modista. L’encertada caracterització dels actors ha estat gràcies a Carmen Mayor i Sara Rigola.
Pel que fa a la música, especialment creada per aquesta obra, és d’en Peter Delphinich , un gran jazzístic que viu a Barcelona, que l’ha interpretat juntament amb el contrabaixista Dick Them.
La veritat és que m’ho he passat molt bé. Han aconseguit tenir-me intrigada tota l’estona. No sabia què passaria, per mi tot era desconegut (ni he vist la pel·lícula, ni he llegit el llibre). El final m’ha sorprès. Ha estat una experiència que m’ha agradar molt i que repetiria sen se cap dubte.
Si voleu saber quin va ser el veredicte,… hi haureu d’anar.
VALORACIÓ: *** 1/2