Con faldas y a lo loco està considerada a nivell mundial com una de les millors comèdies de la història del cinema. Aquesta genialitat de Billy Wilder de finals dels anys cinquanta va saltar als escenaris de Broadway tretze anys després de la seva estrena amb un títol que donava protagonisme al personatge que havia interpretat Marilyn Monroe. Ara, ens arriba per primer cop la versió catalana d’aquest musical i ho fa en el Teatre Gaudí, que continuament ens apropa excel·lents musicals i ens fa descobrir perles que, segurament, no arribarien a la nostra cartellera de no ser per ells. Així doncs, un cop més els hem d’agraïr la seva estima pel gènere i aplaudir el risc que corren al portar-nos aquestes obres, ja que en aquesta ocasió tenim damunt l’escenari a 15 actors i 5 musics, sense que aquest gran desplegament es vegi reflectit en el preu de l’entrada. En aquest sentit, costa dir que es tracta d’un musical de petit format amb la gran quantitat de persones que formen la companyia. Potser, haurem de començar a anomenar a aquests espectacles com a «musicals format Gaudí», ja que sens dubte estan creant des de fa uns anys una nova forma de veure i viure els musicals.
L’adaptació a escena és fidel al film original, funcionant perfectament dalt de l’escenari. Així, les diferents escenes còmiques continuen brillant, gràcies també a una direcció àgil i a unes bones interpretacions que saben mesurar el seu to, sense arribar a excedir-se en els moments més hilarants*. En aquest sentit, la posada en escena resulta efectiva, amb un dinamisme del tot encertat, i unes coreografies elegants que aporten el to clàssic que respira l’obra. D’aquesta manera, els pocs elements escenogràfics queden compensats per l’atmosfera creada a través de la direcció, la qual aconsegueix dibuixar en la ment de l’espectador la sofisticació que emana la història. Així doncs, hi ha suficients motius com per fer una visita al Teatre Gaudí, entre els quals, poder passar una bona estona a través d’un material de gran qualitat, que no és poc.
* La funció a la que vaig assistir, els papers protagonistes estaven interpretats per Lluís Canet, Oriol Burés i Bealia Guerra.