En el meu cas, el fet de triar una proposta o altra davant la gran oferta teatral que hi ha al nostre abast, és sempre per diferents motius. Algunes vegades és pel tema, altres per l’autor, pel repartiment , per qui la dirigeix o fins hi tot per l’espai on es representa. Però altres vegades, el que simplement busco és distreure’m, riure i passar-m’ho bé. Després de mesos i mesos sense poder sortir de casa, el que tenia clar era que volia riure. Riure i desconnectar. Possiblement en circumstancies normals, hagués triat un altre tipus d’espectacle, d’aquells que et fan reflexionar i que tant m’agraden, però com us he dit volia riure i passar-m’ho bé, així que vaig pensar que “Sopar amb batalla” era una bona opció.
Era una bona opció per diverses raons, per tractar-se d’una comèdia, perquè l’autor i director era en Jordi Casanovas, un dels autors més propers i prolífics del nostre teatre, i que gràcies a ell que vaig descobrir la sala FlyHard, i perquè hi actuaven alguns actors i actrius que m’agraden molt.
Dit això, la meva recomanació:
La Cris (Mar del Hoyo) i el Dani (Francesc Ferrer )acaben de comprar la casa dels seus somnis. Per celebrar-ho han convidat a sopar a casa seva als amics de la Cris. La idea és passar-s’ho bé, riure una mica, i de passada en Dani vol aprofitar l’ocasió per donar-li una sorpresa a la Cris. Mica en mica van arribant els convidats: en Sergi (Peter Vives) i la Clara (Meritxell Calvo), la Rocío (Majo Cordonet) i una amiga d’aquesta, la Gina (Júlia Barceló), i per últim en Rafa (Jordi Coll). Tot comença a anar malament quan arriba en Rafa, i decideix fer una broma de molt mal gust a tota la colla. De cop i volta el que havia de ser una nit de celebracions i bon rollo es converteixi en una batalla campal sense límits en la que sortirà a la llum totes les veritats i mentides que s’havien amagat entre ells. Tots amaguen alguna cosa. Secrets, enveges, rancúnies i desacords.
Tot i que tots els actors tenen el mateix grau de protagonisme, implicació i lluïment en el seu personatge , m’agradaria destacar la feina interpretativa de l’actor Peter Vives. Ha estat una gran descoberta veure’l interpretar un personatge, amb un registre totalment diferent al que ens tenia acostumats.
“Sopar amb batalla” és una tragèdia còmica d’humor negra. És grotesca, exagerada, hilarant, un joc teatral en el que no podem evitar riure davant de situacions que en un context real no riuríem mai. És una barreja de realisme i surrealisme amb molts girs inesperats. Possiblement no és de les millors textos de l’autor, però us puc assegurar que a mi el muntatge m’ha enganxat i divertit. En definitiva, això era el que buscava.
***1/2