Ensucrada però efectiva

Sonrisas y lágrimas

04/10/2013

Aquesta recomanació està indicada per aquells que estimen els musicals en totes les seves modalitats, o bé per aquells que segueixen entendrint-se amb històries sensibleres i fins i tot passades de moda. Els que no entrin en cap dels dos grups ja poden passar a la ressenya següent, perquè segur que no hi haurà manera de convèncer-los.

L’efecte d’aquesta obra de Ridchard Rodgers i Oscar Hammerstein II, estrenada en els teatres de Broadway el 1958, és realment sorprenent. Des del primer moment el seu estil semblava antiquat («West Side Story» havia arribat al escenaris just un any abans), i quan va arribar al cinema set anys més tard els crítics li van girar l’esquena, ja que el cinema dels seixanta començava a notar una entrada d’aire nou i fresc que ho renovaria tot. Tot i així, l’èxit de públic va ser espectacular, ja fos perquè la història enganxava, perquè les cançons eren encomanadisses o bé perquè tot el conjunt inspirava el que ara en diem «bon rotllo». Fins i tot a la versió doblada de «Hannah i les seves germanes», de Woody Allen, un personatge amb crisi existencial deia que hauria de tornar a visionar «The sound of music».

No puc explicar massa bé el perquè, però el suport popular a aquest musical no ha defallit mai. És per això que ni les escenes més cursis de la història del teatre, ni els decorats de cartró pintat, ni les embafadores (però efectives) cançons poden evitar que sortim satisfets i contents del teatre. És un misteri semblant al de la santíssima trinitat, però és també part de la màgia del teatre… i del musical. Aquesta versió que ens ve de Madrid compleix perfectament amb totes i cadascuna de les premisses de l’espectacle. No enganya ni condueix a error. És fidel als originals -tant el teatral com el cinematogràfic- i aporta potser com a novetat un major pes del personatge de la mare abadessa, paper que aprofita molt bé l’actriu i cantant Noemí Mazoy.

Resumint, els que heu acabat de llegir aquesta recomanació podeu anar tranquils a veure la funció. Si sabeu que aneu a veure, no en sortireu gens decebuts.

← Volver a Sonrisas y lágrimas

¡Enlace copiado!