A l’escenari només un piano i un micròfon, baixen les llums i entra un apassionat de Stephen Sondheim a escena. Perquè, així, és com s’ha de definir a Joan Vázquez després de veure el seu espectacle Something’s coming, un tribut a un dels compositors de musicals més importants de la història. Vázquez amb la seva veu, i acompanyat d’un piano, ens trasllada als escenaris de Broadway, on ens endinsem, per exemple, a Follies, Merrily we roll along, Sweeney Todd, Sunday in the park with George o Company, algunes de les obres més celebrades de l’autor. Però no només ens fa gaudir amb la seva capacitat de reproduir amb delicadesa i emoció cada paraula i cada nota dels diferents temes, també ens fa un petit esbós de la personalitat de l’autor d’Into the Woods entre cançó i cançó.
Tot i que la veu de Joan Vázquez ens trasllada als musicals i ens fa oblidar el nostre voltant, sí que l’entorn ideal per veure un espectacle d’aquestes característiques hauria de ser un altre. En comptes de tenir-lo a dalt d’un escenari, creant distància, apostaria per una escenificació més íntima. A peu de pista el piano, envoltat d’un ambient de cabaret, amb taules petites rodones on seure els espectadors i una il·luminació mínima: màgia i intimitat per gaudir d’una veu que transmet el seu amor per les lletres i notes de Sondheim.
Això sí, hi ha una cosa que no li puc perdonar a Vázquez, i és que faci un repertori tant curt i es deixi temes com My friends (Sweeney Todd), Agony (Into the wood) o Maria (West Side Story). Però bé, ho pot solucionar fent un segon tribut.