Sócrates. (Atenes, 470 aC – ID, 399 aC) Filòsof grec. Tot i que no deixar cap obra escrita ni idees que poden atribuir-se amb seguretat, Sòcrates és una figura capital del pensament antic. La seva reflexió es va centrar l’ésser humà, especialment en l’ètica, i les seves idees van ser els dos pilars sobre els quals descansa la història de la filosofia occidental: Plató, que va ser el seu deixeble directe, i Aristòtil, que era al mateix temps de Plató.
Sòcrates considerava que era indispensable la saviesa per adquirir la virtut, ell sempre defensava la seva própia ignorància. Li agradava conversar amb la gent i la seva principal preocupació va ser la formació moral del ciutadà. Va ser el primer ciutadà demòcrata condemnat a mort per la pròpia democràcia. Un fet de l’any 399 abans de Crist, que malauradament, segueix sent avui en dia del tot actual dins la nostra societat.
Ha estat un espectacle d’aquells que en diem rodó, molt ben cuidat i dirigit per Mario Gas, on tots el seus components fan que sigui una proposta molt recomanable i del tot imprescindible.
El text ha estat creat pel Mario Gas i l’Alberto Iglesias. Basat en textos del seu deixeble Platón i del historiador Diógenes Laercio, s’han centrat sobretot, en el judici i la mort que va patir Sòcrates. És un text que ens parla sobre l’amistat, l’ètica i la moral, però també és una reflexió sobre la vida i la mort. Amb un monòleg final escrit per Mario Gas, increïble que ens ha posat la pell de gallina.
L’escenografia de Paco Azorín és podria dir que és senzilla, austera, però del tot efectiva. Es tracta d’un hemicicle fet de fusta, on es debatrà sobre la vida i pensaments d’un home acusat de haver introduït a la seva pàtria nous Deus i de corrompre a la joventut. Odis i enemistats que el van portar-lo a ser enjudiciat i condemnat a morir enverinat.
Pel que fa al vestuari m’ha agradat moltíssim. La transformació del clàssic en contemporani, convertint llargues jaquetes en àgils i eficaces túniques gregues, molt característiques del ciutadà comú grec. Peces elaborades en fil i lli de color blanc o crema, uns més desgastats que d’altres.
Les interpretacions han estat totes fantàstiques. Un extraordinari Josep Mª Pou en el seu paper de Sòcrates, on ens demostra de nou, el gran actor que és en la interpretació de personatges d’una gran personalitat. Al seu costat grans actors com Carles Canut, Amparo Pamplona, Pep Molina i tres actors més joves, com Ramon Pujol, Guillem Motos i Borja Espinosa han acabat d’arrodonir el repartiment.
“Sé que siempre habrá alguien para pasear a mi lado y denunciar a los corruptos, a aquellos que se llenen los bolsillos…Nunca he dejado de creer en los Hombres. Sed felices y respectuosos…”.
Gran nit de teatre !!!