Escrita per Albert Boronat i dirigida per Aleix Fauró. Començant pel monòleg del noi que ha descobert que porta una vida de gilipolles, se’n va a meditar i el descobreixen masturbant-se (quina vergonya), continuant per somnis estranys situats en festes acabades, amb les begudes acabades i els pastissets acabats… on no hi ha ningú; passades de cervatells que caminen però sembla que no van enlloc… I l’esnòrquel? Sí, hi surt. Un personatge se’l posa i es capbussa en una piscina buida de plàstic estil estoy con Toy: els genolls a fora i el cap a dins. Un disbarat mil·limetrat, per capes. Una obra cosida de monòlegs, utilitzant simbolismes, metàfores, metonímies… Acabareu surant en l’espai inclòs entre les parets negres de la Beckett sense saber el perquè… Bé, al final us ho explicarà el Major Tom per boca de David Bowie.
http://bit.ly/1HPc14z