S'inunda Venècia

A S’inunda Venècia el seu autor Miquel Mas inunda els sentiments dels espectadors i dels actors. I és que qui el coneix personalment ja ho veu que és una persona “tot sentiments”.  És, com diu ell, observador, i inquiet, molt inquiet.

És la tercera obra que Miquel Mas veu estrenada. I tot i ser una carrera primerenca, el text, la trama, la dramatúrgia, tot plegat és enginyós. I sí, li falta potser algun canvi d’escena més àgil, potser de vegades la interpretació podria ser més creïble. Però pel que fa al text, a la història, al dibuix dels personatges, S’inunda Venècia funciona, fa riure, fa pensar, retrata algunes relacions de parella que molts coneixem en primera o en tercera persona.

Les comèdies són, o si més no a mi em passa, més complicades de ressenyar, de criticar. Les comèdies sovint ens han de fer passar una bona estona, ens han de fer riure. Aquí, tenim algunes oportunes reflexions, com .... “Som feliços?” Hem fet el que volíem fer? El que hauríem d’haver fet? Tenim res a amagar? Ens neguiteja? Què cal fer per mantenir una relació de parella?

Miquel Mas ha de seguir escrivint per què en ell hi ha un dramaturg de comèdia fresc, divertit, i a cops sorprenent. Per què darrera del seu text hi ha treball, hi ha investigació, hi ha un ús de la llengua acurat i molt divertit.

Ara només us queda un dia per anar a veure l’obra al Porta 4. No us la perdeu. Quan d’aquí uns anys, en Miquel estigui entre els dramaturgs consolidats, direu: Jo vaig veure S’inunda Venècia.

Carme Canet i Capeta

COMPANYIA DE TEATRE i ALTRES CULTURES

Tot i que hi ha molts alts i baixos que trenquen una mica el ritme de l’obra, “S’inunda Venècia”  és una proposta fresca i divertida, que et fa passar una bona estona, i en la que no pares de riure gràcies a algunes de les situacions i manera d’expressar-se d’alguns dels protagonistes.

Molt recomanable per a un públic jove, amb ganes de descobrir i gaudir de propostes teatrals fresques i properes. Quatre joves actors que ho donen tot a escena, Bel Albertí, Bet Palou, Toni Vich i el descobriment d’un gran actor còmic, en Joan Girart Pons, magnífic en el paper d’en Toni.

Miquel Mas Fiol, autor de “S’inunda Venècia”, ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i de com valorem la vida, la vida en parella i les relacions personals;  la falta d’autoestima, les falses aparences i el conformisme; i de com de vegades s’han de prendre decisions difícils per tal de trencar amb tot allò que ens frena a l’hora de complir els nostres somnis.

Un imprescindible pels que volen endinsar-se i descobrir petites joies teatrals de petit format i molt properes.

Dissabte vam anar al Teatre Porta4 de Gràcia, per veure S'INUNDA VENÈCIA, la nova proposta escènica de Miquel Mas Fiol, i la companyia mallorquina Ovnipresents Teatre.

Un altre cop tornem a descobrir gairebé per casualitat, "petites joies teatrals" a les mal anomenades "sales alternatives", obres de teatre que es mereixen ser descobertes pel gran públic i que moltes vegades passen desapercebudes per la manca de recursos d'aquestes sales, per tal de donar-les a conèixer..... i realment és una llàstima perquè a vegades, com en aquest cas, es tracta d'una proposta, que es mereix un llarg recorregut.

Dues parelles viatgen a Venècia en una escapada de cap de setmana. La seva arribada coincideix amb el fenomen d'Aqcua-alta (puja la marea i l'aigua inunda els carrers i places de la ciutat) i com a més a més, no para de ploure, es veuen obligades a passar el dia "tancats" a l'hotel on s'hostatgen. Les dues dones eren companyes d'escola i en retrobar-se decideixen passar el dia plegats.

L'autor ens retrata a la perfecció 4 personatges molt diferents, que es relacionen entre si, bé en parella o bé obligats per les circumstàncies; ens ho mostra per tal que amb tota seguretat veurem actituds que ens resultaran familiars o inclús amb algunes ens veurem reflectits i que ens provocaran simpatia o rebuig.

Bel Albertí i Joan Girart és un matrimoni, que sense grans pretensions, viuen còmodament i tenen un fill de set anys. Ella és inquieta i li agrada la fotografia i viatjar. Ell no té estudis, li agrada la seva feina i li agrada menjar.

Bet Palou i Toni Vich són parella sentimental i tenen dos fills. Ella és molt curosa i exigent amb la correcta utilització del llenguatge i ell és un "setciències" aficionat al cinema. Són vegetarians.

El que sembla que ha de ser un dia agradable, aviat es torna una mica incòmode per tots quatre, veurem que res no és el que sembla i que ambdues parelles no tenen res en comú.

Una visió crítica de la societat en la que vivim, que diferencia les persones per nivell cultural o classe social. Una proposta que vol transmetre un missatge d'igualtat entre les persones i la necessitat de donar més importància a les relacions i no tant a la possessió de béns o persones.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb unes magnífiques interpretacions de Bel Albertí, Joan Girart, Bet Palou i Toni Vich, una dinàmica i efectista posada en escena i un text que té moltes capes, perquè malgrat que està presentat en clau de comèdia, s'endinsa de ple en les situacions dramàtiques que provoquen les relacions humanes.

Perquè tan aquí, com a Venècia, tot fa aigües.

Malauradament únicament es pot veure els dissabtes del mes d'abril a Porta4.

Creiem que s'ha de donar suport a propostes com aquesta, aixecades amb una enorme il·lusió per una companyia molt jove i sobretot amb una proposta d'altíssima qualitat. Esperem que la companyia i aquesta proposta tinguin un llarg recorregut.

Molt i molt recomanable.

Per veure la ressenya original sencera, només cal clicar en aquest ENLLAÇ