Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo
9/09/2018
A veure, com t’ho dic…

El subministrament de la informació a l’hora d’explicar una història és un dels reptes majors a què s’enfronta un autor, que ha de decidir què vol que sapiguem els espectadors, què vol que sàpiguen els personatges, i quan vol que ho sapiguem els uns i els altres. Un bon subministrament ha de permetre mantenir la tensió entre els personatges que, a la vegada, desencadenarà els fets de l’argument (sigui aquest, més o menys prim).

Un dels grans valors de l’excel·lent Si tinguéssim… és, precisament, l’habilitat amb què l’autor tria els moments en que els dos protagonistes es diuen les coses l’un a l’altre i ens les diuen als espectadors. I és en aquest punt on recau la gran virtut de la direcció d’Alberto Díaz: el joc, mitjançant la brillant direcció d’actors, entre el que sé i jo i tu no. Marc Balaguer i Pau Escobar contenen en la seva interpretació tota la força d’aquell que sap més que l’altre però que alhora és conscient que és a punt de dir-la. La grandesa del muntatge és que aquesta dosificació de la informació obliga el públic a rellegir allò que ha vist fa només uns minuts.

És sobre aquest eix que Díaz construeix una història sobre dos nois que tenen por d’estar sols, de no ser estimats i, sobretot, d’estimar. Al què assistim és a dues maneres diferents d’afrontar la soledat… Els protagonistes viuen al marge, o millor dit, als marges, perquè és el lloc que la societat els ha reservat. Quan s’adonen que, potser, l’amor és l’única escapatòria, tambés s’adonen que no és suficient. Balaguer i Escobar construeixen dues interpretacions matisades plenes de silencis carregats d’intensitat que deixen una estela de gran teatre Paral·lel enllà. Com ha de ser.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraría com t’estimo corresponde a la última pieza del dramaturgo irlandés afincado en Londres John O’Donovan, autor de una obra extensa y ambiciosa que se ha estrenado en The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New diorama y en el Southwark Playhouse, entre otros. El espectáculo está liderado por el actor Alberto Díaz (reconocido como director para la extraordinaria adaptación de El llarg dinar de Nadal).

Sinopsis

Es la noche de San Juan en una ciudad pequeña. Hay una fiesta en algún lugar y Miki y Rai tienen todo lo que necesitan: alcohol, pasta, drogas … Y se tienen el uno al otro. El único problema es que están atrapados. Atrapados en una azotea. Juntos. Y mientras esperan que la policía deje de dar vueltas en el edificio, se dan cuenta que tienen que decir algunas verdades. Una comedia romántica inusual y agrio que nos habla sobre la amistad, el amor y el miedo.v

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Ya de entrada lo original de la propuesta me atraía. La obra se representa en una terraza real y en ella nuestros peotagonistas quedan atrapados una noche de San Juan después de haber atracado una gasolinera. Se tienen que esconder en esa terraza esperando que la policia deje de buscarlos.
    Ellos son amigos. Bueno… algo más que amigos. Y a lo largo de esa hora que pasaremos con ellos en la terraza veremos sus sentimientos, lo que se quieren, sus miedos a salir del armario, sus problemas familiares y delicitivos. En definitiva su vida.

    No os la perdáis porque la temporada pasada lo petó y ahora han vuelto para satisfacer la demanda del público.
    Un aplauso por los 2 actores que lo hacen fenomenal y no los había visto nunca antes. Les seguiré la pista de cerca.
    Y ojalá mas iniciativas como estas. Tan originales que hacen que los jóvenes vayan al teatro. Porque en la terraza había mucha juventud! Viva!!

    13/06/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir Coincidències – Terrats en cultura ens va brindar l’oportunitat de veure aquesta obra del dramaturg irlandès John O’Donovan i que dirigeix Alberto Diaz i ho vam fer a un terrat del barri de les Tres Torres. O’Donovan situa l’acció en un terrat de manera que l’espai escènic no podia ser més real. Ens parla de dos joves el primer de 18 anys i l’altre una mica més gran enganxat a la cocaïna que acaben de cometre un atracament en una benzinera i fugint de la persecució, queden atrapats en un terrat envoltats per la policia. La seva meta és arribar a una festa ja que els fets passen la nit de Sant Joan però davant la impossibilitat de sortir, descobreixen que entre ells hi ha alguna cosa més que amistat. l’atzar va fer que en plena representació en algun lloc proper tiressin coets i petards o sigui que més real ja, impossible. Una comèdia agra, que ens parla de pors, homosexualitat, amistat i amor i ho fa amb dos actors Marc Balaguer (Miki) i Pau Escobar (Rai), als que no coneixia i que fan unatreball extraordinàri i molt arriscat que en alguns moments et deixen sense respiració. Suposo i espero que es podrà seguir veient ja que per descomptat és totalment recomanable

    17/06/2018
Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.