Només entrar a la sala, la visió a l’escenari de la increïble escenografia que l’habita, ja és un presagi del que ens espera els pròxims 90 minuts. Grandiositat, força, fermesa, presència, majestuositat, contundència.
Ens trobem davant d’una obra plàstica en moviment, d’un concert escènic, de teatre musical, d’un recital dramatitzat, d’una mescla d’arts i disciplines que componen una poètica extasiant. Una tempesta d’estímuls constant que ens col·loca en un grau d’intensitat màxim i ens atrapa, com ho feien els versos de la poetessa que inspira l’obra, de la que tan pocs ens han arribat.
Qui va ser Safo? La figura d’aquesta dona que va viure en l’antiga Grècia, ens és presentada amb l’essència que devia destil·lar. Una d’aquestes dones pioneres per als seus temps… i per als actuals. Pura passió, desig i sensualitat que travessen l’espectador/a. Imatges d’una bellesa impactant que se’ns presenten amb un ritme just, precís i molt ben trobat. Un espectacle de colors, formes, cossos, notes i personatges meravellosament encarnats per vuit dones que donen tot el que tenen i el que són des del primer moment: Christina Rosenvinge, Irene Novoa, Juliane Heinemann, Lucía Bocanegra, Lucía Rey, María Pizarro, Natalia Huarte i Xerach Peñate.
La bellesa pot ser delicada i colpidora, pot ser de color de rosa i negre atzabeja, la poesia pot ser tendra i agitadora, dolça i punyent. En aquesta proposta ho tenim tot. Safo és un desequilibri amb una harmonia absoluta.