Torno al teatre després d’un temps sense poder assisir. Aquest cop a veure la proposta de “La Brutal” que ha decidit actualitzar un clàssic com “Romeu i Julieta” de William Shakespeare. Però per fer-ho s’ha envoltat de Joan Yago per adaptar-ho i de Yannick Garcia per a la traducció. Tot dirigit per David Selvas.
Una versió contemporània que té tot per ser un èxit, però a més per atraure a la gent jove cap al teatre. Un repartiment jove, on destaquen els protagonistes Nil Cardoner i Emma Arquillué, però amb un Guillem Balart com a Mercucio amb un punt queer que sorprèn i que il·lumina l’escenari quan surt.
Visualment, l’obra té punts guanyadors. Un punt cinematogràfic que ja he vist anteriorment en propostes de la Brutal, i que aquí casen molt bé. I un escenari buit però que omplen amb pocs elements.
Hi ha diferents moments destacables, com el ball de màscares on es coneixen Romeu i Julieta, o el casament dels protagonistes. Però altres que són força visuals que no desentonen. Amb la música i posada en escena sembla que vulguin cridar als joves que vagin al teatre, a veure si és així i s’animen a omplir el teatre.
Dissabte van rebre un gran aplaudiment per part del públic i molt merescuts. Vaig gaudir de l’obra i de la tornada als teatres abans d’una nova aturada.
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç