Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan” (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no” (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia).
La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció.
Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l’espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou interessant, perquè tracta del món de les xarxes socials que coneixem prou bé, on els instagramers, youtubers o inclús els Blogs com el nostre, lluiten molt aferrissadament per aconseguir seguidors i «likes» (m’agrada), en les seves fotos, vídeos, frases o ressenyes; malauradament alguns d’aquests els importa ben poc, si el que es diu és veritat o no, fins i tot arriben a ser muntatges «fake news», …. el que de veritat els importa és aconseguir la fama virtual.
Si semblem els millors, és que ho som?
Si tenim molts seguidors, som més estimats?
Si la nostra vida sembla ideal, realment ho és?
Una proposta en clau de comèdia que qüestiona aquests comportaments socials a les xarxes però que no acaba d’aprofundir. Masses pinzellades i massa estereotips que pretenen donar resposta a la pregunta de fins a on són capaços d’arribar els nostres protagonistes, o nosaltres mateixos, per tenir el millor perfil a les xarxes socials.
Una proposta en la qual Roc Esquius abandona totalment la ciència-ficció per abordar un problema real de la nostra societat, l’obsessió per les xarxes socials i la dependència absoluta del reconeixement dels altres. Un problema que no solament afecta els egos de les persones sinó que influeixen cada cop més en el seu àmbit laboral, en el familiar i en el personal.
Però malauradament al nostre entendre la proposta no acaba de ser rodona, i no per les interpretacions que ens han agradat força, però si per la posada en escena, massa entretallada i repetitiva i per les situacions que planteja, que nosaltres hem trobat en alguns moments forçades i exagerades en extrem. Fins al punt de què acaba sent inversemblant.
També considerem que aquesta proposta li caldria una bona retallada en la seva duració, creiem sincerament que obtindria millor resultat sense tanta reiteració, ja que a on vol arribar quedaria igual de clar. Per contra ens ha agradat molt la deriva final de tot plegat, un final sorprenent i dur.
Potser teníem masses expectatives i això a vegades juga males passades. Aquesta és la proposta de la companyia amb la què menys hem connectat fins ara.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ