Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar «gallina de piel» forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant.
En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical «Evita», però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d’Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.
REQUIEM FOR EVITA compta amb Jordi Vidal, Andreu Gallén i l’alternança dels actors Ivan Labanda i Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.
Aquest espectacle va ser estrenat a Temporada Alta l’any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d’Evita, per Anna Moliner; ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s’ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner. Dimecres passat, dia de l’estrena, va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia «especial», ens van obsequiar amb un «bonus track» extra de l’Anna Moliner amb la cancó … Don’t cry for me Argentina.
Requiem for Evita és una proposta de teatre musical construïda per alimentar amb humor una idolatria que potser no està tan allunyada de la realitat argentina. Jordi Prat ha volgut reflexionar sobre el populisme gràcies a una figura que atreia tant a la gent de dretes com als d’esquerres. Un muntatge que ha «obligat» al director a visitar les esglésies i assistir a missa per impregnar-se de la cerimònia religiosa I el que implica en els fidels.
Els creients d’aquesta nova religió, s’identifiquen amb Eva Perón, perquè ella era del poble i va arribar a ostentar el poder sense integrar-se ni transformar-se i explotant en tot moment la seva feminitat.
Gairebé la quarta paret teatral no existeix des del minut zero, perquè des de l’espai escènic conviden al públic permanentment a participar i fins i tot animen a fer fotografies i vídeos per compartir a les xarxes socials.
Tota la representació està plagada de sorpreses que no explicaré pas, però únicament us desvelaré que us trobareu amb cançons del musical Jesus Christ Superstar o fins i tot amb una cançó de Concha Piquer, perfectament argumentada.
Em va sorprendre la gran qualitat musical i vocal de la proposta, i molt especialment la de Jordi Vidal, que malgrat ja el coneixia d’altres propostes escèniques, potser no m’havia fixat tant amb la seva veu. No cal dir que Ivan Labanda torna a brodar el paper d’Evita amb la seva veu insuperable i amb la seva perfecta i divertida interpretació transvestida d’aquest personatge.
No us la perdeu per res del món. És una proposta de gran qualitat i a més a més us puc assegurar que passareu una estona molt i molt divertida.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ