Als anys noranta, un musical s’estrenava als escenaris de l’Off-Broadway just el dia en que el seu autor moria. Davant del seu gran èxit als circuits alternatius, aquest va fer el salt a Broadway i posteriorment a tot el món, convertint-se en un referent de l’època i en la veu de tota una generació. Havia nascut Rent. Diversos factors van contribuir al seu éxit i van fer que es convertís en una de les obres més estimades i en un musical de culte, arribant a tenir la seva versió cinematogràfica, tot i no ser gaire encertada. Així, factors com unes cançons potents d’estil rocker, una descripció punyent de la realitat dels joves, una posada en escena moderna i dinàmica o aconseguir transmetre un crit d’esperança no conformista davant dels problemes i les injustícies van aconseguir, entre d’altres, catapultar al que es considerat com un dels millors musicals dels noranta. A més, un clar exemple de que es tracta de molt més que d’un musical és que aquest va ajudar a contribuir a la normalització de les diferents identitats sexuals en la societat, plantejant la diversitat sexual des d’un punt de vista d’integració social i amb plena naturalitat i no des del de l’estigmatització.
El muntatge que ens presenta Daniel Anglès és molt dinàmic i transmet l’esperit i la força que requereix l’obra. A més, s’ha aconseguit fer una bona feina amb l’escenografia, aprofitant fins a l’últim racó de l’escenari i estant totalment en sintonia amb el bon treball de llums realitzat. Respecte al muntatge que fa tres anys va fer el mateix director al Poblenou, s’ha aconseguit un muntatge més sòlid, guanyant no només en factura tècnica, gràcies a comptar amb més mitjans, sinó també en la vessant artística. D’altra banda, la part musical resulta encertada, estant totalment en sintonia amb la posada en escena i brillant tant en les parts corals com indiduals, fent-nos gaudir durant tota l’estona a través d’uns temes excel·lents i d’una bona història, en general, ben executada.
Actualitzada 7/4/19