L’obra Refugi de Jessica Goldberg, es va veure per primera vegada el 2003 a l’antiga Sala Beckett, sota la direcció de l’Oriol Broggi i amb Clara Segura, Pau Miró, Mar Ulldemolins i Rafa Cruz com a protagonistes.
En el 2012 se’n va fer una pel·lícula dirigida per la mateixa Jessica Goldberg.
Va ser el 2016 que la vaig veure a la Sala Beckett en forma de lectura dramatitzada. Formava part del Cicle de lectures d’espectacles emblemàtics de la història de la Beckett, i recordo que em va agradar molt.
Ara la podem veure al teatre La Biblioteca, sota la mirada de la Mònica Molins, que passa d’ajudant de direcció a dirigir als quatre joves actors (Lua Amat, Joan Esteve, Laura Roig i Daniel Mallorquín).
Refugi és una comèdia fosca que neix d’una ferida: la d’una família que es trenca, en aquest cas per l’abandonament dels pares, i de la responsabilitat que recau sobre la filla gran de la família.
La família és una de les bases de la nostra societat.
Goldberg ens mostra aquest refugi des d’una altra perspectiva, la de la família com a imposició, la que et fa sentir obligat a mantenir la unitat familiar encara que això suposi sacrificar la teva pròpia llibertat.
Aquesta obra ens parla de la necessitat de no sentir-se sol, de la necessitat que tenim de formar part d’una família, de ser estimats i estimar.
També parla de responsabilitats, de renúncies, d’obligacions, del dolor, de la fragilitat emocional i de les formes de convivència.
Tots necessitem un refugi, però de manera voluntària, no com a quelcom imposat o obligat.