Refugi explica la història d’una família desestructurada o, més ben dit, explica la història de l’Amy, una jove que cuida dels seus dos germans menors i construeix per a ells un lloc segur en el qual viure o malviure. A aquest trio cal afegir l’aparició del Sam, un altre jove que busca empara físic i emocional en aquesta casa on el caos està a l’ordre del dia.
L’autora del text, Jessica Goldberg, transmet el drama i la falta d’esperança dels quatre personatges i va deixant, de principi a fi, un mal sabor de boca que augmenta a mesura que avança l’obra.
En l’escenari Laura Roig, Lua Amat, Joan Esteve i Daniel Mallorquín mostren les interioritats i l’aclaparament existencial dels seus personatges transmetent les seves angoixes als espectadors, que esperen ansiosos una resolució que no arriba. I aquest és el problema de Refugi: no hi ha un gir que marqui l’abans i el després o un sobresalt que et tregui dels teus pensaments. O potser que la resolució final fos una mica més optimista i ens tregués de la foscor en la que ens ha mantigut durant 120 minuts.