L’any 2001, durant els disturbis dels activistes antiglobalització que van acompanyar la cimera del G8 a Gènova, la policia va cometre un assassinat. La víctima va ser Carlo Giuliani, un jove de 22 anys que només defensava els seus ideals entre milers de manifestants. Mentre els dirigents de l’Europa democràtica i liure retallaven drets i llibertats, la sang del jove idealista regava les llambordes genoveses.
Els casos de violència policial i militarització de la vida pública segueixen d’actualitat. El centre de Barcelona està flanquejat per Mossos amb ametralladores, encara bull el record d’una Ciutat Morta, i tenim la frontera d’Espanya amb Marroc en una eterna batalla campal. Això sense nombrar el tracte dels cossos de seguretat als refugiats dels camps. “Això és Europa!”, diu en Carlo Giuliani, perplex, davant de la Gènova militaritzada. Sí, “això” era, i és, Europa. L’actor t’ho diu mirant als ulls del públic, implicant-lo en la seva història que és la de tots nosaltres.
Lali Álvarez ha teixit un impactant muntatge polític i revolucionari. Viure les darreres hores del ragazzo italià t’encongeix el cor i l’ànima, i t’activa un mecanisme interior que brama en contra de l’injustícia. Oriol Pla, de només 23 anys, és l’element impresindible de l’espectacle: és magnètic, enèrgic i versàtil, capaç d’emocionar en els moments més íntims i de fer-te viure la terrible angoixa d’una persecució policial recreant-la amb una agilitat acrobàtica sorprenent.
Si teniu l’oportunitat de participar d’aquesta manifestació teatral, no ho dubteu. És excel·lent.
