Qui ets?

Hace unos meses fuimos a la presentación del último libro de Marius Serra y durante el coloquio Serra explicó la historia de su hijo, habló del libro “Quiet” publicado en  2008 y más tarde llevado al teatro bajo el título “Qui ets?”.

Tengo la sensación de que siempre llego tarde. No había leído el libro, no asistí a la lectura dramatizada ni asistí tampoco a la representación teatral que ya ha ido dando vueltas por unos cuantos teatros. He esperado a tenerla cerca, me la han puesto delante de las narices en mi pueblo y no me he podido negar.  Yo hacía un rechazo. Me negaba a creer que se podía poner en escena la historia de un niño con parálisis cerebral, que el mismo padre escribiera el relato y que, según las recomendaciones que había leído, estaba presentada en algún momento en clave de humor. ¿Cómo se podía presentar un drama así sin faltarle el respeto a Llullu y a los demás niños con este tipo de problemas?

Me he soltado. El relato de Marius , su excelente escritura y su peculiar manera de interpretar la vida, me han atrapado, me han llevado al interior de esta familia, a las dificultades que fueron encontrando por el hecho de llevar a Llullu en una silla de ruedas que no es un cochecito de niño sino un fardo pesado con el que es difícil viajar. Pero ellos lo hicieron, lo pasearon por muchos sitios en un intento de normalizar la situación y también de visibilizarlo y defenderlo de la molestia, el asco y la conmiseración.

Y me he reído. Sí, he reído sin pensar lo que dirán los demás. He reído y sonreído por la manera de explicar situaciones que pueden llegar a ser cómicas, por la rabia que sentían en algunos momentos los padres ante la incomprensión de los demás.

Bajo la dirección de Joan Arqué, los tres intérpretes  Òscar Muñoz , Judit Farrés

y Roger Julià  van representando todos los papeles, de padre, de madre y de hermana pero también de los diferentes personajes que van apareciendo en su vida tanto para ayudarlos como para poner dificultades a la ya complicada tarea de convivir con una persona que no responde ni interactúa con su entorno ni lo hará nunca. Y ellos se lanzan a la aventura para hacerle la vida agradable. Es una lección de amor y humanidad sin obtener  ninguna recompensa. Ahora le llamamos “resiliencia” que no es más que sacar provecho y aprendizaje a una situación adversa, complicada y difícil. Y ellos lo consiguen.

Os recomiendo que estéis al loro siguiendo las actuaciones que irán haciendo por los diferentes teatros de Catalunya. No os arrepentiréis.

Màrius Serra va escriure “Quiet” al 2008). Es tracta d'un llibre que va néixer de la necessitat de verbalitzar un dolor, i d'una experiència personal que l’afectava de manera molt intensa.

Si no us heu llegit el llibre, feu-ho, és realment extraordinari.

Deu anys després se'n va fer una lectura dramatitzada amb música en directe a la sala Beckett. Protagonitzada pel propi Màrius Serra, l'acompanyaven els actors Laia Alsina i Jordi Centelles (que interpretaven la resta de protagonistes), i el músic Dani Alegret.

Podeu veure aquesta lectura dramatitzada a https://www.youtube.com/watch?v=c4hTVUP1_OY. Us recomano que veieu aquest enregistrament per dues raons, primera perqué en Màrius Serra és el propi narrador, perquè conté alguns dels relats que han estat eliminats del muntatge teatral, i perquè el poema final musicalitzat és una autèntica meravella.

Un any després, “Quiet” es converteix en l’obra de teatre “Qui ets?” , una adaptació teatral escrita pel propi Màrius Serra, dirigida per Joan Arqué i protagonitzada per Òscar Muñoz, Judit Farrés i Roger Julià.  Aquest muntatge només es va poder veure a l’Espai Lliure durant tan sols cinc dies. En aquell moment em va ser impossible anar-hi perquè les entrades es van exhaurir de seguida. Espero que a vosaltres no us passi, així que, de seguida que llegiu aquesta recomanació, correu a comprar les entrades. No us passi com a mi, i us quedeu sense.

Tan punt vaig saber que es tornava a programar, en aquesta ocasió a l’Almeria Teatre, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades.

Pimer de tot, em vaig comprar el llibre. Només us dic que me’l vaig llegir d’una tirada.

En aquesta ocasió tots tres actors l'Òscar Muñoz,la Judit Farrés i en Roger Julià es converteixen en el Màrius Serra, mostrant-nos les diferents personalitats que habiten dins seu; personalitats que van apareixen depenent de les situacions en que es va trobant. De la mateixa manera tots tres actors també es transformen en els múltiples protagonistes que hi surten en les diferents històries (Cè, Carla, Oriol, metges, els vianants,...).

La posada en escena. La manera en que se’ns ha col·locat als espectadors dins la sala m’ha semblat molt encertada. Més que observadora m’he sentit convidada a entrar dins l’espai personal d’en Llullu i la seva família.

La música és en directe. La música pren un paper determinant dins l’espectacle; per un costat ens ajuda a traslladar-nos pels diferents espais descrits, i per un altre crea els diferents estats emocionals que s’hi viuen. La composició musical és una creació de Judit Farrés i Roger Julià.

Con en el llibre, l’obra es presenta en forma de relats amb el seu títol corresponent. Van acompanyats de música. Tots tres actors toquen i canten en directe.

Els relats no segueixen el mateix ordre que en el llibre. Dels trenta que hi ha escrits, se n’han triat catorze. SENYALS, MAGNETISME, RÀBIA, SEXE, VACANCES, DISTINCIÓ, VERGONYA, CAMPING PALS, GLAMUR, VOLER, ETERNITAT, CÓRRER,...

El text és extraordinari, d’aquells que et fa reflexionar, pensar i fer-te preguntes. Un text que, lluny de buscar la llàgrima fàcil, et commou, et fa riure o entristeix. La realitat és expressada com quelcom normal, lluny de dramatismes i sense prejudicis.

Els relats m’ha recordat una mica a l’estil narratiu del gran Pere Calders, que destacava per una narrativa singular, sense prejudicis;  sempre parodiant i ironitzant sobre tot allò convencional.

“Qui ets?” és poesia en moviment, un cant a la vida. És amor. És positivitat davant l’adversitat i donar-li la volta a tot allò que en sí podria ser un problema. És reflexionar sobre qui som i intentar comprendre a qui tenim al davant. És posar moviment al que està quiet. És compartir i no deixar de fer. És un somni fet realitat. És no deixar de fer sinó fer-ho d’una altra manera.    

“Quiet”, “Qui ets?” és una lliçó d’humanitat.

De la mateixa manera que quan vaig llegir-me el llibre veia i escoltava la veu d’en Màrius Serra explicant-me cada relat, a l’obra de teatre això m’ha faltat, i no em refereixo a que buscava una imitació calcada d’en Màrius, sinó a quelcom més intern, com la ironia, la doble lectura o el transfons de la paraula que hi ha en cadascun de les històries, que em van arribar de manera diferent a través de la lectura.  Tot i així “Qui ets?” és un muntatge digne de tots els elogis possibles.

Us recomano que feu un completo : Llegiu el llibre, escolteu la lectura dramatitzada i aneu al teatre.

 

****1/2

Avui, nit d'estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l'escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral.

El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L'obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l'Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic "Mou-te pels Quiets". El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir.

Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ?

Aquesta peça s'ha estrenat al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat el 25 de gener, i ara arriba a l'Espai Lliure on s'estarà fins al dia 10 de febrer. Dirigida per Joan Arqué, els intèrprets Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz es posen a la pell de Màrius Serra.

Una nova mirada al text que l'ha allunyat de l'autobiografia, posant-lo en un context molt més ampli. Una obra carregada d'humanitat que tracta amb esperança i optimisme una situació que a priori descriuríem com a dramàtica. No és un drama, és un espectacle ple de llum, en paraules de Joan Arqué "Des de la cadira, la nostra i la vostra. La cadira com a objecte i com a subjecte, des de la seva com a protagonista i des de la vostra com a expectants."

Amb música en directe de la mà dels 3 actors; el paper del fill no està interpretat per ningú i alhora està interpretat per tothom.

“El regal més preuat de la seva absència és la seva presència”

És un espectacle de petit format, molt ben pensat en tots els sentits, basats en un text que destil·la una gran tendresa, però que a banda d'aquest aspecte importantíssim, ha aconseguit no provocar la llagrimeta fàcil, amb una excel·lent direcció i unes interpretacions fora de sèrie, ... i curiosament amb molt d'humor i molta música en directe, que atrapa des del minut 1 de la representació.

Han aconseguit portar amb safata de plata als espectadors un drama molt humà, però amb una sensibilitat brutal, fugint expressament d'un melodrama, buscant tots els aspectes positius possibles i en molts moments fins i tot amb clau de comèdia.

No cal dir que la proposta ens ha agradat molt i hem connectat al 100% amb el to que han sabut donar els 3 actors, amb unes interpretacions magnífiques i molt, molt humanes.

Absolutament recomanable. Esperem que es pugui prorrogar o que almenys es pugui veure novament ben aviat.

En sortir de l'Espai Lliure, ens ha estat impossible frenar els impulsos, i hem acabat comprant el llibre de Màrius Serra.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ