Crec que és molt important visibilitzar la violència de gènere. El teatre és un lloc ideal per fer-ho visible, ja que ens descobreix històries que formen part de la nostra realitat quotidiana, moltes vegades silenciades.
Fer visibles els relats sobre violències de gènere ens permet, en primer lloc, entendre com funcionen, visibilitzar qui les gènere i quines eines són necessàries per poder fer-hi front.
Quan ens haguem torturat prou es va estrenar fa uns tres anys al National Theatre de Londres. El maig del 2021 se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett, sota la direcció de Glória Balaña i Altimira, dins del cicle Jo també. Violència de gènere I estructures de poder.
Aquesta nova producció al TNC està dirigida per Magda Puyo.
La música en directe de Gerard Marsal és interpretada per Alba Gallén, Cristi Garbo i Neus Soler.
L’escenografia i el vestuari van a càrrec de Pep Duran i Nina Pawlowsky, que han creat un espai minimalista.
Quan ens haguem torturat prou, ens presenta a sis personatges que representen un joc perillós de dominació sexual i resistència inspirat en la novel·la epistolar Pamela, de Samuel Richardson, principalment l’Home i la Dona, interpretats per l’Anna Alarcón i en Xavi Sáez, la resta de l’elenc el conformen Alba Gallén, Cristi Garbo, Guim Oliver i Neus Soler.
Quan ens haguem torturat prou està estructurada en dotze episodis que ens mostren històries imaginaries o no, carregades de violència física i verbal.
Segons Magda Puyo, el text està plantejat com una gran metàfora. De fet és un espectacle amb moltes capes, en el que es toquen temes molt delicats, però alhora interessants. L’home i la dona intercanvien rols, diàlegs, roba i pensament. És un constant joc de poder, dominació i submissió. És un muntatge dinàmic, contradictori, irònic i polèmic. Que a més a més de reivindicar el relat de les dones, fins ara silenciat per la veu dels homes, parla de quins són els límits de la identitat de gènere, de la lluita de classes, de l’abús de poder, del desig, de l’abús sexual, dels límits del llenguatge, de l’abús econòmic i de la fragilitat humana.
Haig de dir que malgrat la grandesa d’aquest espectacle, tant en l’àmbit escènic, com en interpretació, no hi he entrat tal com m’hauria agradat.