Aquest cop va ser al Teatret d’Esparreguera, on el Festival Lola va tancant tots aquests anys de programació.
Psicosi 4.48 és, pot ser, el text més conegut de la dramaturga britànica Sarah Kane i el darrer que va escriure abans de la seva mort. Aquest monòleg dirigit pel director i dramaturg Albert Mestres i interpretat per Eva Ortega és un homenatge a Sarah Kane i a totes les persones per a qui l’única sortida possible és el suïcidi.
No és la primera versió de «Psicosi a les 4.48«, memorable va ser la versió de Iván Morales que protagonitzava Anna Alarcon.
Però aquest cop Eva Ortega va una nova versió molt diferent i també molt destructiva del seu personatge. Dona una nova visió sobre la protagonista i el seu viatge a l’infern
Eva Ortega ens presenta el seu viatge a la destrucció, a la bogeria i al seu patiment. Amb una escenografia nua, amb una cadira i la força de la foscor en cada part del monòleg. M’ha atrapat des del primer moment.
En l’obra podem veure com Eva s’enfronta a la realitat de la depressió, a l’estat psicòtic, el desamor i la inadaptació social que pateix l’autora. Una reflexió profunda sobre la condició humana i amb uns grans sentiments de culpa.
Només puc recomanar aquesta proposta, per la seva senzillesa i humanitat que desprèn en tot moment. Fins i tot en moments que et sents amb una angoixa constant durant tot el monòleg. Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç
.