La relació entre els compositors Mozart i Salieri ha estat objecte de varies obres literàries al llarg del temps. Segons la historia… Salieri va enverinar a Mozart. Rumors que van sorgir arran de les enveges i rivalitats que hi havia entre aquests dos grans compositors, que actualment es creu que no són del tot cert.
Rumors que neixen al voltant de 1790, quan Mozart, en la plenitud de la seva carrera, va acusar a Salieri de plagi i de voler atemptar contra la seva vida. Més endavant agreujats quan Salieri emmalaltit i dement, va confessar haver-lo enverinat.
Tan mateix hi ha diversos fets que ho contradiuen. El fet és que la teoria d’assassinat va perseguir a Salieri en vida, i després de mort.
El que podeu veure al Versus és una retrobada al cap de 34 anys entre Mozart i Salieri. Una trobada necessària. Una conversa pendent. Preguntes que necessiten respostes. Un cara a cara per poder dir-se tot allò que en el seu moment no es varen poder dir. És el moment d’aclarir i desmentir els rumors que pesen sobre ells. La necessitat de saber la raó i el perquè. Retrets, enveges. Competitivitat.
L’espai escènic on transcorre l’acció és el llimb.
“Diuen que hi ha un lloc en l’antesala de la vida, que els que, suposadament, van ser assassinats es troben amb els que, suposadament, van ser els seus botxins. Aquest lloc s’anomena el llimb”.
Una conversa acompanyada de diversos fragments musicals de tots dos compositors. Simfonies, rèquiems, serenates i obertures… que vaig gaudir moltíssim.
Mozart acusa a Salieri de ser l’autor de la seva prematura mort. Salieri, sorprès, li diu si realment creu que és veritat que ell el va enverinar.
Salieri confessa admirar i envejar l’ingeni de Mozart. Odi i admiració amb la mateixa intensitat.
Mozart amb tristesa, li recrimina a Saliere que mai va voler esdevenir un mite, no li importa el que va fer, tan sols li sap greu el que no va poder fer.
El text de José María Roca és ple de frases contundents.
He trobat interessant i molt original la posada en escena que el mateix Roca a creat per aquest encontre.
El vestuari està inspirat en l’estil de l’època. Tots dos vesteixen igual: casaca, armilla, camisa, pantaló curt, mocador de coll i mitges de seda. Tot és però, de color blanc, assenyalant que els dos estan morts.
Els actors (Javier Castro i Alex Peña) pronuncien els seus diàlegs d’una manera clara i entenedora. Estan separats, un enfront l’altre, en una taula. La taula està formada per dues pantalles en la que es pot veure projectades les imatges dels seus rostres, fent possible que el públic puguem apreciar amb tot mínim detall les seves mirades, gestos i expressions.
Escampar un rumor és fàcil, desmentir-lo ja costa més.
Si us decidiu a anar-hi, veureu una magnífica peça d’entreteniment, un text ple de frases contundents, dos grans actuacions i una música excepcional.
Del 14 de setembre de 2016 al 25 de setembre de 2016
VALORACIÓ: ****