Primer de tot crec que s’hauria d’haver aclarit d’un bon principi que “Perduts” és una revisió de l’obra “Ignots” que es va estrenar Al Maldà fa uns mesos enrere. Penso que si aquesta informació s’hagués dit des d’un bon principi, ens haguéssim estalviat molts disgustos i alguna que altra decepció d’alguns companys de teatre que s’havien sentit enganyats al trobar-se davant la mateixa obra, sense cap previ avís.
Com jo no havia tingut ocasió d’anar-la a veure, no us puc dir si aquesta revisió, amb retallada de text, canvi d’actors i algun que altre detall de canvi en la figuració, és millor o no que l’anterior; el que sí us puc dir, és que personalment m’ha agradat moltíssim, no he parat de riure durant tota l’estona i el text l’he trobat genial.
“Perduts” és una obra escrita i dirigida per l’actor Ramon Madaula, i interpretada per dos grans actors: l’escriptor, guionista i actor Xavier Bertran, al que molts recordareu per ser un dels protagonistes més destacats de la sèrie de televisió “Lo Cartanyà”, i l’actor Jordi Coromina, que fa poc el vam poder veure en el musical “Scaramouche” de Dagoll Dagom i en el Teatre del Raval interpretant a Sir Wilfrid Roberts en l’obra “Testimoni de càrrec”d´Agatha Christie.
Els dos protagonistes són en Joan i en Lluís, dos homes de mitjana edat, amics i companys de feina, que es troben cada dia a l’hora d’esmorzar en un bar a petar la xerrada. Un dia, durant una de les converses, la cosa es va animant i sorgeix una espècie de jocs entre “mascles”, on petits micro-conflictes, dubtes i inseguretats, els portarà cap a un terreny molt perillós.
El que comença com un joc innocent acaba convertint-se en un joc perillós. Un joc de “embolica que fa fort” en el que en poden sortir ben escaldats.
Molts homes i dones travessen una crisi vital al voltant dels 40, és el que s’anomena la crisi de la mitjana edat. “Perduts” és una comèdia que ens parla sobre “la crisis dels quaranta” i d’alguns dels tòpics que l’acompanyen, com són la insatisfacció i les inseguretats.
Bon text, bona direcció i dos interpretacions extraordinàries. Feu-me cas i no us la perdeu!!!