Què ens hem equivocat? L’escenari està completament buit! I prompte ens adonem que és necessari perquè ja s’omple del tot amb la proposta des del principi, no cal més escenografia.
En aquest cas la companyia Parking Shakespeare posa en escena al mateix William Shakespeare per presentar-nos l’obra i dirigir-la obertament per a nosaltres, tot un esdeveniment. I a continuació comencem a conèixer tots els personatges de manera esglaonada, amb un ritme molt ben triat perquè cadascun tingui el seu espai, però no es faci llarg. Cadascun troba el seu moment i la seva manera per ser presentat molt clarament, pel que ja podrem intuïr el seu rol. Paper que totes les intèrprets han jugat d’una manera natural i autèntica. I jugar és la paraula clau, ja que hi ha molta de joc i es transmet molta diversió i ganes d’anar més enllà en cadascun dels personatges. Omplin aquest escenari que vèiem buit amb una interpretació lleugera, fresca, desvergonyida i atrevida que fa riure i no tant riure, al mateix temps.
Hi ha un equilibri entre la comèdia i la violència i el malestar que causa el relat, i algunes escenes en concret. Trobem la vehemència d’un discurs molt clar, exposat obertament a sobre l’escenari amb una estètica extrema, però amb la sensibilitat i la maduresa que li donen el pes i la importància que té, lluny de buidar-lo de contingut.
Una estètica superencertada, un treball de moviment acurat i net increïble i una elecció de propostes escèniques tan arriscades com efectives i molt d’agrair. Molta bellesa en la senzillesa aparent. Gran treball interpretatiu i de direcció de la companyia i de la Carla Rovira.
Les fúries ja no serem mai més amansides, ha arribat el moment de l’emancipació en què fins i tot els més grans són qüestionats… i ajusticiats! Kill Will!