Parking Shakespeare, compañía que este año celebra los décimo aniversario, vuelve a los orígenes con un programa doble que convierte el Teatre GREC en un espacio íntimo.
Arrancan con L’amansiment de la fúria con la directora y también dramaturga Carla Rovira, una autora totalmente identificada con el feminismo. Y no es casualidad que se disponga a revisar una de las obras más machistas de Shakespeare. Como representar en clave feminista una obra como ésta? Rovira lo hace poniendo el foco en los comportamientos agresivos que la libertad y rebeldía de la protagonista, Catalina, genera en los hombres que la rodean.
Una producción de Parking Shakespeare.
Con la colaboración del Grec 2019 Festival de Barcelona.
Aquest any he canviat el parc de l’Estació del Nord pel Teatre Grec aprofitant que Parking Shakespeare i com a cloenda del Grec d’aquest any ahir ens van brindar l’oportunitat de veure les dues obres una seguida de l’altra. Tot i que el parc de l’estació m’encanta, la posada en escena al Grec amb l’aforament limitat a set files d’espectadors, com el parc més o menys, i amb el silenci que s’hi respira, guanyi en sonoritat evitant els sorolls inevitables que té el parc.
La primera va ser Titus Andrònic en versió i direcció d’Israel Solà de la tragèdia de Shakespeare i que era la primera vegada que la companyia representava aquest gènere. Ens parla de traïcions i venjances motivades com no podia ser d’una altra manera per l’afany de poder i l’enveja i que deriva en una violència extrema i en la qual no falten mutilacions, violacions, decapitacions, vaja que com es deia abans, mor fins l’apuntador. Per mitigar aquestes accions violentes Solà i sortint-se del text ha incorporat alguns tocs d’humor que em van resultar encertats. Com sempre unes magnífiques interpretacions incorporant nous actors i actrius als ja veterans de cada any.
I després d’un descans pels jardins toca veure la segona proposta. En aquest cas aquesta comèdia que ha versionat i dirigeix Carla Rovira. Que el patriarcat, el classisme i el masclisme és present en totes les obres de Shakepeare de tots és sabut. I Rovira clara defensora dels drets i igualtat de la dona, ja ens ho va demostrar amb Matria o AüC. li ha donat la volta al text i de forma molt però molt divertida i fent constants referències a temes molt actuals converteix el text en un al·legat al feminisme i classisme, aquest últim representat per dos criades una blanca i una negra que recreen moments boníssims. Genial la figura de Shakespeare assegut a la primera fila durant tota la representació i que s’aixeca indignat dient que allò no és el que ell ha escrit. Al igual que Titus però amb diferent repartiment, unes interpretacions de tots sense distinció, magnífiques.
Felicitats pels de 10 anys de Parking Shakespeare i que seguiu per molts més.