Parking Shakespeare: L’amansi(pa)ment de les fúries

Parking Shakespeare: L’amansi(pa)ment de les fúries

L’amansi(pa)ment de les fúries de la compañía Parking Shakespeare, es una revisión de La fierecilla domada de W. Shakespeare. La directora y también dramaturga Carla Rovira, una autora totalmente identificada con el feminismo, es la encargada de esta versión. No es casualidad que se disponga a revisar una de las obras más machistas del dramaturgo inglés. ¿Cómo representar en clave feminista una obra como ésta? Rovira lo hace poniendo el foco en los comportamientos agresivos que la libertad y rebeldía de la protagonista, Catalina, genera en los hombres que la rodean.

 

Sinopsis

Podemos estar enfadadas con Shakespeare. Estamos enfadadas con él. Ha sido capaz de escribir una obra infecto para darnos una lección a las desobedientes Nos quiere dar una lección pero nosotras le decimos bien fuerte: Tu obra es una declaración abierta de guerra hacia nosotras. Tú te lo has buscado, Will. FUCK YOU WILL. No claudicaremos. No descansaremos. Ni nos amansaras ni nos cambiaras. Nosotras, les emancipadas tenemos un mensaje para ti: Relájate, disfruta del show y déjate llevar silenciosamente hacia tu final.

Firmado: furia feminista

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Marta Turu Pedrola
    Marta Turu Pedrola

    No hi ha major referent en l’escena shakespeariana que, valgui la redundància, Parking Shakespeare, icònics i aclamats per apropar i representar les obres del (cito textualment) «dramaturg més gran de tots els temps» a l’aire lliure, fent-se seva el Parc de l’Estació del Nord i el públic barceloní any rere any.

    Aquest cop, en un despullat escenari de La Villarroel, captiven des del primer minut amb una trencadora i entusiasta versió de L’amansiment de la fera. Una adaptació que fa focus en la mesquina perspectiva masclista i el constant classisme que acompanya la biblioteca sencera de títols de l’autor, i amb una fúria creativa, elegant i fins i tot poètica, li canta les quaranta i reivindica el feminisme des d’un hipnotizant «despertar» de les pròpies protagonistes. El segell inequívoc de la companyia és present en tot moment: naturalitat i senzillesa, sarcasme, molta comèdia i unes interpretacions corals, còmodes i molt equilibrades.

    Ai las, Shakespeare, si sabessis la que et tenen preparada a La Villarroel.. Endavant les atxes!

    17/05/2022
  • san
    san

    Buenisima obra,reinterprentando a shakespeare,divertida,amena y los actores fabulosos.No o la perdais estos dias en la villarroel,de lo mejor en cartel.Bravo a la compañia¡¡¡¡¡¡

    08/05/2022
  • Josep OS

    Aquest any he canviat el parc de l’Estació del Nord pel Teatre Grec aprofitant que Parking Shakespeare i com a cloenda del Grec d’aquest any ahir ens van brindar l’oportunitat de veure les dues obres una seguida de l’altra. Tot i que el parc de l’estació m’encanta, la posada en escena al Grec amb l’aforament limitat a set files d’espectadors, com el parc més o menys, i amb el silenci que s’hi respira, guanyi en sonoritat evitant els sorolls inevitables que té el parc.

    La primera va ser Titus Andrònic en versió i direcció d’Israel Solà de la tragèdia de Shakespeare i que era la primera vegada que la companyia representava aquest gènere. Ens parla de traïcions i venjances motivades com no podia ser d’una altra manera per l’afany de poder i l’enveja i que deriva en una violència extrema i en la qual no falten mutilacions, violacions, decapitacions, vaja que com es deia abans, mor fins l’apuntador. Per mitigar aquestes accions violentes Solà i sortint-se del text ha incorporat alguns tocs d’humor que em van resultar encertats. Com sempre unes magnífiques interpretacions incorporant nous actors i actrius als ja veterans de cada any.

    I després d’un descans pels jardins toca veure la segona proposta. En aquest cas aquesta comèdia que ha versionat i dirigeix ​​Carla Rovira. Que el patriarcat, el classisme i el masclisme és present en totes les obres de Shakepeare de tots és sabut. I Rovira clara defensora dels drets i igualtat de la dona, ja ens ho va demostrar amb Matria o AüC. li ha donat la volta al text i de forma molt però molt divertida i fent constants referències a temes molt actuals converteix el text en un al·legat al feminisme i classisme, aquest últim representat per dos criades una blanca i una negra que recreen moments boníssims. Genial la figura de Shakespeare assegut a la primera fila durant tota la representació i que s’aixeca indignat dient que allò no és el que ell ha escrit. Al igual que Titus però amb diferent repartiment, unes interpretacions de tots sense distinció, magnífiques.

    Felicitats pels de 10 anys de Parking Shakespeare i que seguiu per molts més.

    01/08/2019
Artículos relacionados
Per què encara representem Shakespeare?

Per què encara representem Shakespeare?

19 junio 2019

Per Sem Pons / @semponspuig Què té William Shakespeare perquè, 400 anys després de la seva mort, continuï sent tan representat? En aquest Festival Grec hi ha cinc produccions diferents […]

Especial Festival Grec 2019, descárgate la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descárgate la revista de TB

17 junio 2019

Publicamos la cuarta revista en papel de TeatreBarcelona! Este es el cuarto verano que TeatreBarcelona editamos una revista en formato papel, dedicada a uno de los eventos culturales más importantes […]