I després de veure
Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de
Pàrquing Shakespeare és
L'AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual.
Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga
Carla Rovira qui la dirigeix.
Carla Rovira Pitarch és una autora
totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l'ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva "fúria feminista".
Com ja és sabut,
en aquest Festival Grec, .... han coincidit dues versions d'aquest text de William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “
Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.
La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “
Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.
En la proposta que hem vist avui,
Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa,
i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l'obra.
En començar la representació és el mateix William Shakespeare (magnífic
Ricard Sadurní) qui es presenta al públic i des de les grades farà algunes apreciacions durant el desenvolupament de la proposta.
Totes les interpretacions han estat esplèndides i ens han fet riure en molts moments:
Ariadna Matas (Caterina),
Laura Vila Kremer (Blanca),
Silvia Albert Sopale (Grumio),
Andrea Artero (Luciencia),
Esmeralda Colette (Biondello),
Adrià Díaz (Tranio),
José Pedro García Balada (Petruccio),
Oriol Genís (Gremio),
Òscar Jarque (Hortensio) i
Santi Monreal (Baptista).
Un descobriment per nosaltres ha estat
Esmeralda Colette que ens ha sorprès amb la seva magnífica interpretació de Biondello, i de nou, volem remarcar la nostra admiració per la tasca interpretativa de l'
Oriol Genís.
A la proposta se li ha volgut donar
un gir final de caràcter totalment reivindicatiu i feminista.
Hem rigut de valent per les ocurrències i els excel·lents gags que s'han tret de la màniga. Per nosaltres ha estat el millor dels espectacles que hem vist dels Pàrquing Shakespeare, malgrat que potser hauríem retallat una mica el desenllaç final.
Una esplèndida cloenda del Festival Grec d'enguany, que curiosament
ha acabat amb la mort de Shakespeare, sentenciat per "votació popular"
.... a la que s'ha de sumar una magnífica celebració del
desè aniversari dels Pàrquing Shakespeare.
Per poder veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest
ENLLAÇ
Aquest any he canviat el parc de l’Estació del Nord pel Teatre Grec aprofitant que Parking Shakespeare i com a cloenda del Grec d’aquest any ahir ens van brindar l’oportunitat de veure les dues obres una seguida de l’altra. Tot i que el parc de l’estació m’encanta, la posada en escena al Grec amb l’aforament limitat a set files d’espectadors, com el parc més o menys, i amb el silenci que s’hi respira, guanyi en sonoritat evitant els sorolls inevitables que té el parc.
La primera va ser Titus Andrònic en versió i direcció d’Israel Solà de la tragèdia de Shakespeare i que era la primera vegada que la companyia representava aquest gènere. Ens parla de traïcions i venjances motivades com no podia ser d’una altra manera per l’afany de poder i l’enveja i que deriva en una violència extrema i en la qual no falten mutilacions, violacions, decapitacions, vaja que com es deia abans, mor fins l’apuntador. Per mitigar aquestes accions violentes Solà i sortint-se del text ha incorporat alguns tocs d’humor que em van resultar encertats. Com sempre unes magnífiques interpretacions incorporant nous actors i actrius als ja veterans de cada any.
I després d’un descans pels jardins toca veure la segona proposta. En aquest cas aquesta comèdia que ha versionat i dirigeix Carla Rovira. Que el patriarcat, el classisme i el masclisme és present en totes les obres de Shakepeare de tots és sabut. I Rovira clara defensora dels drets i igualtat de la dona, ja ens ho va demostrar amb Matria o AüC. li ha donat la volta al text i de forma molt però molt divertida i fent constants referències a temes molt actuals converteix el text en un al·legat al feminisme i classisme, aquest últim representat per dos criades una blanca i una negra que recreen moments boníssims. Genial la figura de Shakespeare assegut a la primera fila durant tota la representació i que s’aixeca indignat dient que allò no és el que ell ha escrit. Al igual que Titus però amb diferent repartiment, unes interpretacions de tots sense distinció, magnífiques.
Felicitats pels de 10 anys de Parking Shakespeare i que seguiu per molts més.