La pallassa Pepa Plana va estrenar aquesta obra al Festival Grec d’enguany i ara la tornen a programar a la Sala Muntaner, i aprofita per col·laborar amb l’ONG de Salvament marítim OPEN ARMS que,compta amb dues missions de rescat de persones refugiades, a la Mediterrània central i a Lesbos (Grècia).
PARADÍS PINTAT ens ofereix diverses lectures, tenim una realitat que no ens agrada, una rutina de la qual volem sortir, però quan decidim sortir intentant fer realitat un somni és quan ens trobem amb una realitat que tampoc no ens agrada i que volem canviar. Lluitem per canviar-la, confonem els papers, ho intentem, però finalment la realitat és tan dura que decidim tornar al nostre espai de confort, a la nostra realitat coneguda.
Un quadre amb quatre angelets pintats que canten amb els seus ulls mirant al cel, un d’aquests quadres que hem vist de vegades damunt d’un bufet a casa d’uns tiets o uns avis. Però, si observem atentament, veiem que un d’aquests angelets està molt avorrit, vol marxar, vol volar i ser un àngel de la guarda. No està fet per a la vida contemplativa, resar o cantar, vol fer coses, ser útil.
Finalment l’angelet surt del quadre i intenta volar per aconseguir el seu somni de ser un àngel de la guarda. Ella el confon amb un superheroi. Ella vol ser un superheroi, vol salvar a les persones en perill. Però ràpidament veurà que no pot volar, i aleshores s’adona que pot nedar i demana convertir-se en l’àngel de la guarda del mar.
I quan entra al mar és feliç. Aquest és un dels moments més poètics de l’espectacle i la seva interactuació amb els peixos, fins i tot amb un peix pallasso….als que veiem projectats … un moment realment encisador. De cop els peixos desapareixen i ella no entén el que passa, pensa que juguen a fet i amagar, passa una barca, i de cop se n’adona que les persones que cauen de la barca i van al fons del mar ja no poden ser salvades, ella no pot salvar-les, i ….. són moltes, masses.
Una obra carregada amb un rerefons molt dur, la crisi de les migracions que veiem cada dia a la televisió sense fer res. Una obra on també critica la hipocresia d’un Déu que veient les desgracies des del cel prefereix mirar cap a una altra banda.
Si desitgeu llegir l’apunt original sencer, només heu de clicar AQUI