El «Paradís pintat” de la Pepa Plana, és tan fràgil, tan simple, tan bonic, tan de veritat.
A partir d’una tragèdia la Pepa fa una obra d’art pintada i executada amb tota la tendresa i respecte que només pot fer una pallassa. “Que malament deu estar el món que les pallasses ens han de fer plorar”! deia la Pepa. Però a «Paradís Pintat» riureu!!! Però hem de ser capaços d’anar al teatre a veure pallassos adreçats a aquests adults seriosos que som, i deixar-nos sacsejar alhora que somniar.
Si no ens deixem rescatar d’aquest mar insalubre, inculte, insociable de la mà d’una pallassa és que hi ha coses que no van bé. I tu, Pepa, no podràs salvar a tot “lo” món, per què hi ha una part del món que nosaltres enfonsem al mar, i una altra que ens enfonsem en la tristesa i la mediocritat humana.
Encara som a temps de surar!! Aneu i expliqueu-me si us ha agradat l’espectacle. Si us heu deixat anar. I si heu rigut, ….. no creieu que haurà valgut la pena?
La meva crònica ampliada al Facebook Companyia de teatre i cultura