Tornem de nou a la Sala Flyhard i com últimament succeeix amb les entrades exhaurides. I no és per ser una sala petita o amb poques butaques, és que hem tornat a veure una obra que val la pena anar a gaudir-ne.
El Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona (pixapins) que reben la millor herència de totes, 452 ovelles o 452 mal de caps que ens serveix per discutir que fan de les ovelles o de les seves pròpies pors i dubtes. Tots tres tenen la vida ben encaminada, fins que anem descobrint que cap d’ells és feliç.
Amb uns diàlegs genials, amb repliques i petites històries que ens diverteixen (pobre gat no l’oblidem). I tots tres (Triola, Biel i Sara Espígul) defensen amb força el seu paper. Sembla que han escrit el text pensant directament amb aquests actors.
És d’aquelles obres que et fan desconnectar, que et summergeix en la història i et fa passar una bona estona. No és una obra de rialles, ni ho busca, però els somriure segur que surgeix sense esperar-ho; i això és el millor.
Ja fa temps que veiem que les noves obres de la Sala Flyhard tornen a tenir un èxit com abans, i no és estrany. La selecció de les últimes obres ho demostra, i la reacció del públic ho corrobora. O sigui que si teniu les tardes lliures, encara hi ha temps per assistir (si no han exhaurit entrades)
Podeu llegir-ne la meva opinió i molt més al següent enllaç