Si fa unes setmanes parlàvem de la Carmen ballada de la Companyia d’Antonio Gades, ara ens toca parlar del mateix personatge però en una versió operística de petit format. Aquí la gran obra de Georges Bizet es veu reduïda a quatre cantants i una narradora que va explicant, potser a vegades de forma innecessària, el que passarà a cada escena. M’hagués agradat més una narració menys didàctica, però s’ha d’agrair, almenys, que el personatge de la Manolita (Gemma Charines) aporti un humor que fa rebaixar substancialment el dramatisme de la trama i que supleix aquelles escenes que en la peça original es resolen amb el Cor o amb altres personatges que aquí no apareixen. Dels cantants, destaquen sobretot la mezzo Ángela Lorite, en el paper protagonista, i la soprano Natasha Tupin, en el paper de Micaela. La força vocal i dramàtica que posen a les seves actuacions impacta força quan el públic és tan proper i la quarta paret es trenca constantment. L’escenografia es limita a quatre burladeros i poca cosa més, mentre que la direcció escènica i musical mostren talent… però no acaben de rematar la feina. Sigui com sigui, propostes d’aquesta mena serveixen per acostar el món de l’òpera a la gent i donar oportunitats a alguns cantants lírics de qualitat.
¡Enlace copiado!