Aquest va ser el projecte escollit pel públic a la Caravana de Tràilers 2016 per ser desenvolupat i exhibit en el Festival del 2017; nosaltres llavors vàrem estar presents i els nostres vots no van ser per aquesta proposta, que llavors tampoc ens va convencer.
Un fet autobiogràfic treballat amb un caire col·lectiu, parla de suor i d’esforç de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en «el nostre darrer enemic».
Definida com una mena de road movie, que per nosaltres ha resultat força confús; un homenatge als éssers sensibles d’aquest món, que ha començat amb unes escenes que recordaven vagament el tràiler que vàrem veure fa un any, però que després es perd amb unes escenes força estàtiques desdibuixades que en conjunt no ens ha interessat, malgrat alguns moments potents i d’altres que ens han fet caure en l’avorriment i la badallada.
Per veure l’apunt original, només cal clicar AQUÍ