“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és el primer dels espectacles que forma part de l’itinerari TRIA pLATS AmB D.O. que es podran veure al teatre Tantarantana.
“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és l’espectacle guanyador del premi mAx Autoria Revelació 2016, escrit i dirigit per Víctor Sánchez Rodríguez, i interpretat per Román Méndez d’Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit, Silvia Valero.
Aquest text es va estrenar l’any 2012 en el Teatre Lliure de Barcelona en format Assaig Obert. La seva estrena va ser a la Sala Ultramar deValencia.
Un grup d’amics es reuneixen al cap de cinc anys per fer un sopar. Es nota distanciament i molta tensió entre ells. Hi ha desconfiança. Alguna cosa els va passar fa cinc anys que els ha mantingut distanciats. A mida que avança la nit comencen a sortir a la llum secrets, mentides, rancúnies i enveges. Tots tenen alguna cosa que amagar. Un brindis…unes copes de més… i de cop tot comença a surar. Enfrontar-se al passat els farà mal, els alliberarà i els unirà.
“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és una obra que ens parla d’una generació, la dels anomenats mil·lennis, als que se’ls hi va prometre grans esperances de futur que, malauradament, no es van arribar a complir.
Una proposta fresca i divertida que ens fa reflexionar sobre l’amistat, l’amor, les frustracions, les pèrdues, el futur i el món en el que ens ha tocat viure. També podríem dir que és un homenatge a tota aquella gent nostàlgica que s’aferra al passat, recordant-lo com quelcom millor; quan allò és precisament passat i tan sols ens queden records.
La majoria de nosaltres portem damunt nostre una motxilla on anem emmagatzemant preocupacions, ferides obertes, responsabilitats innecessàries, complexes, fets que ens superen,…És necessari buidar aquesta motxilla per tal de poder seguir caminant lleugers. Parlar, deixar anar tot allò que ens preocupa o ens fa mal.
La proposta m’ha semblat molt interessant. Les interpretacions molt naturals i creïbles. Però penso que en alguns aspectes es podria millorar, com el ritme i la durada innecessària d’algunes escenes.
Tot i així us la recomano.
***/****