Novament una gran sorpresa teatral a La Vilella. Teatre en estat pur!
De vegades ens preguntem, com és possible que en un escenari vuit i un sol actor ens pugui seguir sorprenent una de les obres més representades de Shakespeare, Ricard III. Doncs gràcies a la magnífica direcció de Pedro Galiza, un text boníssim i la extraordinària interpretació de l’actor Xavier Torra.
Només Ricard és una adaptació que han fet en Xavier Torra i en Pedro Galiza de la novel·la Ricard III de Wiliam Shakespeare on el tema principal és l’ambició pel poder, vist des del punt de vista de Ricard. Una feina de dos mesos per l’adaptació del text i d’uns nou mesos d’assaig.
La representació ens ha deixat captivats des del primer instant, regalant-nos moments realment insuperables!
L’actuació d’en Xavier Torra és brutal i d’una força escènica increïble. En Xavier ens ofereix un exercici de moviment escènic i interpretatiu en el seu estat més pur. Sol dalt d’un escenari buit, l’actor dibuixa un espai imaginari per endinsar-se en el seu interior, deixant-se posseir per un dels personatges més malvats de l’obra de Shakespeare, Ricard III. És tan gran la seva força escènica, que fins i tot després d’haver mort en la batalla de Bosworth, seguirà lluitant per seguir vivint dins del cos de l’actor. Hem pogut veure a un home deforme i coix i al personatge sanguinari, tirà, boig, cínic, hipòcrita, fals i traïdor capaç de transformar l’odi en convenciment. Però també ens ha interpretat a tots els personatges que intervenen en l’obra, com Lady Ana, el seu germà Jorge de Clarence, la reina Margarita, el rei Enric VI o el príncep Eduard tan sols canviant el to de la veu, les expressions del seu rostre i els moviments coreogràfics i giratoris del seu cos. Una feina actoral amb un desgast interpretatiu i físic impressionant.
Tot el muntatge en sí és espectacular. Dins de l’escena tan sols hi ha un caixó multifuncional, que donarà molt de joc durant tota l’obra. La il·luminació és molt bona, s’han utilitzat diversos efectes de llum i so, per marcar els diferents temps i espais, tan físics, com quan es tracta d’un somni o del seu pensament.
L’escena del somni, on se li apareixen els fantasmes de tots els personatges que ha mort, i li recorden cada un d’ells, el seu assassinat, és genial; o l’escena en que es dirigeix cap l’atri, i camina entre la gent del poble, acariciant els caps dels nens, presumptament per rebutjar la corona davant d’un poble manipulat, amb aquell cinisme i falsedat, no té preu. El moment agonitzant de la mort del seu pare, és brutal. En fi, m’estaria tot el matí explicant-vos el que he vist, però penso que el millor que podeu fer és anar-hi i gaudir com nosaltres d’un espectacle del tot IMPRESCINDIBLE!
Des d’aquí volem felicitar a tot l’equip per una feina tan ben feta, sobretot per la seva gran professionalitat i compromís amb el públic i agrair el detall que van tenir de sortir a parlar amb nosaltres al final de la representació. Un plaer.