No Exit

Una opinión de Pep Bujosa
Pep Bujosa
No Exit
3/02/2017
Els altres i la por a la llibertat

Ahir vaig anar al Teatre Akadèmia i he de confessar que cada vegada m’agrada més aquest petit teatre del carrer Buenos Aires. Felicito a la Mercè Managuerra i al seu equip per la magnífica temporada que ens estan oferint, amb obres de Brecht, Ionesco, Sartre, Lorca. T. Willians i De Filippo  entre d’altres. No es pot demanar més!

Ahir tocava Sartre. Va escriure No exit (Huis Clos) l’any 1944 i, segons va explicar ell mateix en una entrevista, ho va fer perquè uns amics seus la poguessin representar. Ho van fer el mateix any just abans de l’alliberació de París. Ha estat dirigida per directors com Luchino Visconti, John Huston o com Luis Escobar, Miguel Narros, Adolfo Marsillach i , a casa nostra, Jordi Prat i Coll. Entre els intèrprets podem destacar a Albert Camus, Claud Dophin, Amparo Ribelles, Adolfo Marsillach, Aitana Sánchez-Gijón, Mercedes Sampietro, Carmelo Gómez, Núria Espert, Gerardo Malla, Gemma Cuervo entre d’altres. Sens dubte, és un clàssic del segle XX.

Presenta a tres persones molt diferents, un home i dues dones, condemnades a l’infern, que són conduïdes per un majordom a un espai reduït on hauran de conviure durant tota l’eternitat. Ells creuen que acabaran al foc, però aviat s’adonen que estan patint la pitjor de les tortures: l’acceptació dels altres, uns estranys amb una personalitat tan diferent a la seva i amb una manca de reconeixement de les seves suposades virtuts. En realitat, s’hauria de parlar de consciències sense cos orgànic, però amb desitjos humans. A més, també poden comprovar com no s’ha plorat gaire la seva absència. La vida entre els mortals segueix gairebé com si no haguessin existit mai. L’obra també reflecteix molt bé la por a la llibertat. Aquesta por la trobem tant entre les nostres pors personals com entre les causes d’algunes preses de decisions més col·lectives.

La direcció és prou encertada. Loredana Volpe, que ja l’havia estrenada a Caracas, construeix una dramatúrgia personal amb algunes modificacions del text original que no alteren gaire el sentit i fa servir uns bon recursos per mostrar com el pas del temps és un element important en el patiment dels condemnats. L’escenografia reflecteix molt bé la sensació d’aclaparament i angoixa que provoca el reduït espai on es troben, encara que alguns element no estan gaire aconseguits, com per exemple l’estàtua humana. La interpretació està a un bon nivell i l’obra se segueix amb interès.

Al final, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un col·loqui amb la directora, actrius i actors i, a més, amb la filòsofa i professora de l’UAB Mercè Rius, una especialista en l’obra de Sartre i també amb el conegut filòsof Xavier Rubert de Ventós. En general, tant Mercè Rius com Rubert de Ventós no van reconèixer gaire a  Sartre en el muntatge, tot i que van valorar alguns dels elements que s’havien conservat. La directora va poder explicar les decisions que havia pres i que, segons el meu punt de vista, són prou encertades.

En definitiva, va ser una bona vetllada teatral amb la cirereta de l’interessant col·loqui final.

La llibreta d’en Pep

Todo lo que necesitas para ir al teatro

No Exit

No Exit

No Exit: el texto más representado del filósofo existencialista Jean-Paul Sartre

Un hombre y dos mujeres son conducidos por un mayordomo a su última morada. Esperando el castigo eterno merecido, muy pronto descubrirán que ni las tenazas ni las parrillas ardientes podrían ser métodos de tortura tan eficaces como la enfermiza relación que comenzará a construirse entre ellos. Víctimas de sí mismos y desesperados por salvarse, encontrarán en la expiación un vínculo para aceptar juntos sus destinos. Resignados, advierten que les han brindado lo necesario para edificar su condena. Después de todo, el infierno son los demás.

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert
    Hebert
    12345

    Dues dones i un home, potser amb aparença massa joves en aquesta nova adaptació de l’obra de Sartre, es troben a una habitació tancada, buida, incòmoda, pulcra com una sala d’espera. Allò és l’infern. Bé, l’espai físic on s’esdevé l’infern i on s’hi estaran tota l’eternitat. Saben perquè estan allà, i que s’ho han guanyat, si bé tracten d’ocultar-ho. Van ser tremendament egoistes i no se’n penedeixen…però els aterra que els jutgin el seus companys. Esperaven càstig físic, tortura, brases, però no el que realment els farà patir: veure’s amb els ulls dels altres i aquí comença l’autèntic càstig: l’infern són els altres. S’odien però ja no poden passar els uns sense els altres. Res més a fer que estar amb aquells que et jutgen pel que has fet i desmunten la teva justificació. I, a més, són conscients que la vida segueix sense ells i no se’ls plora gaire.

    La direcció ha optat per una lectura senzilla del text, que no simple: els personatges no són extrems, semblen persones ben normals; aconsegueix fer assequible el text a costa, potser, de cert dramatisme als moments violents, just al contrari que el “Huis clos” de l’any passat a l’Atrium. Per això, suposo, les interpretacions funcionen millor en el combat dialèctic, punyent, que en els moments més físics. Ara, la Laura Pujolràs està estupenda com femme fatal, superficial, manipuladora d’homes però més vulnerable del que es creu.

    18/02/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Estreno teatro!
    Ya tengo otro templo de cultura nueva al que acudir a ver teatro ☺️

    Y lo estreno con una obra estupenda. Una obra que ya la vi el año pasado en la Sala Atrium. Una nueva version de la historia donde 3 desconocidos son encerrados en una habitación. Ellos están muertos. Están en el infierno! Y tendrán que vivir la eternidad juntos.
    Hubieran preferido las brasas y las torturas infernales a tener que pasar la eternidad con esa compañía?

    Me ha encantado! Los actores estupendos todos! Y la escenografía simple pero muy efectiva! No quería que se acabara nunca! Te atrapa y te deja sin respiración hasta el final. Bravo!

    28/01/2017
Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.