Deia Buñuel que els viatges no existeixen, que sempre vivim al mateix lloc, dintre nostre. D’alguna manera, Joan Vázquez sembla fer-se seva l’asseveració del cineasta aragonès, per posar en escena un text que parla dels viaranys, sovint, tortuosos, del procés creatiu.
Neon Hand és una comèdia musical trepidant amb diàlegs fulgurants, que atorguen dinamisme i fan que el temps de representació passi sense que te’n puguis adonar. L’humor impregna l’obra de principi a fi, tant en els diàlegs com en les lletres de les cançons, en les coreografies o en la complicitat que els actors busquen amb els espectadors.
Tots tres, els actors, són també cantants a Neon Hand, només acompanyats per un teclat que toquen Xavier Mestres i Joan Vázquez. Interpretacions (com a actors i com a cantants) fantàstiques, de gran qualitat.
A tota l’obra hi sobrevola certa tensió per la pressió d’haver de crear quelcom que satisfaci un productor, però Vázquez i Roser Batalla ho despullen de la gravetat amb que, altres vegades, s’ha plantejat aquest tema al teatre i al cinema. La mirada és més irònica que solemne i serveix per riure’ns tots plegats del dia a dia.
No us perdeu Neon Hand. Comèdia, música, bon rotllo i qualitat a l’Espai Texas!
