Moustache, The Rhythm Musical
21/12/2016
Elegant i espectacular

El dia 13 de desembre vaig poder anar al Teatre Apolo a gaudir de l’estrena de “Moustache”, un musical de gran format creat i dirigit per Coco Comin, una de les principals referents de la Comèdia Musical en el nostre país.

 

“Moustage” és el primer gran musical de claqué , sota la disciplina del  tap-dance, que es representa a Catalunya.

 

El públic fem un viatge en el temps. Durant unes hores ens endinsem dins del music hall londinenc i gaudim de l’ambient que es vivia en aquella època de principis de S.XX.

Londres 1940. Un incendi destrueix el “Moustache Music Hall”, el local de moda de la ciutat. Per conèixer la seva història… fem un salt enrere de trenta anys, i ens traslladem en el seu gran moment de glòria… any 1910.  Allà s’ofereixen espectacles destinats a la classe obrera, un divertiment popular en el que només hi poden entrar els homes. Un requisit… tots els homes, tan els espectadors, com els qui treballen, han de portar bigoti.  Les úniques dones a les que se’ls hi permet l’entrada són les coristes que treballen en  l’espectacle.

L’estrella principal del local és el Pequeño Max (Sergio Franco), un comediant que busca ser alguna cosa més que el còmic. Somia poder interpretar el personatge de Ricard III de William Shakespeare ,i així demostrar que a part de ser un gran còmic, és un gran actor.

 

L’espectacular escenografia de Paco Azorín està ambientada en el Londres de principis del segle XX.

Un dels requisits fonamentals que ha de tenir un bon musical és que estigui format d’un bon cos de ball, grans actors, excel·lents músics i bones veus; “Moustage ”ho té quasi tot. El que he trobat més fluixet són les veus d’alguns cantants.

Aquest musical compta amb un equip artístic molt nombrós: 9 actors- cantants, un cos de ball  format per 10 ballarines de la Companyia de Claqué Coco Comin i sis músics en directe, sota la magnífica direcció musical de Xavier Mestres.

Els musics toquen temes coneguts de diferents èpoques i estils (Vivaldi, Joe Cocker, Iron Maiden, instrumentals, Pop dels 60 fins a temes actuals), i d’altres composats pel mateix Xavier Mestres.

Totes les lletres de les cançons han estat adaptades a l’argument de la història.

L’estil de ball és molt variat  i està inspirat en les pel·lícules de Hollywood. Podreu veure des de l’estil Brodway, estil modern, latin, swing, rock and roll, etc…, però tots ells, sempre sota la base del claqué.

 

El claqué no és una dansa a l’ús, en el sentit que el seu objectiu principal és fer música, és doncs un instrument de percussió popular. Han calgut dos anys de treball per poder posar partitura als peus.

 

El vestuari és espectacular!!!. És una desfilada d’indumentària en escena molt variada. Més de 300 canvis de vestuari, i uns 2000 complements !!! Corsés, culottes, talons de “carrete”, tirants elàstics, pajarites,  fracs,…

 

Cal destacar la direcció coreogràfica dels mestres de tap dance Sharon Lavi i Júlia Ortínez, que juntament amb la pròpia Coco Comin, ens han ofert més de 35 coreografies. Totes són a l’estil de claqué del segle passat, la única disciplina que es feia en els music halls d’aquella època.  El tap dance és autèntic, és el so que es pot escoltar de les claquetes dels ballarins és real.

M’agradaria destacar algunes de les coreografies: “A Contratiempo”  coreografia de claqué amb cordes de gran dificultat, “Boogie del Ferroviario”, “The Railway Tavern”, “Levando Anclas”,… Totes elles complementades amb imatges en 3D projectades al fons de l’escenari, corresponents al tema de la coreografia interpretada.

 

Aquest musical aborda l’encasellament dels intèrprets, i la lluita personal per alliberar-se d’un personatge.

Encasellat en el rol de comediant , Max vol desenganxar-se del personatge que l’ha fet conegut, però no se’n surt. Aquest encasellament el frustra com actor, perquè no el permet evolucionar.

Per molts actors i actrius, acabar encasellat en un personatge o un estil, és del tot negatiu, i per culpa d’això molt d’ells, acaben destruïts.

 

Penso que és un espectacle que no us heu de perdre.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Moustache, The Rhythm Musical

Moustache, The Rhythm Musical

Espectacular, cómico, dinámico, emotivo… Moustache, The Rhythm Musical, es un nuevo espectáculo de gran formato creado y dirigido por Coco Comin.

SINOPSIS

Moustache, The Rhythm Musical narra una historia inédita, ambientada en el Londres de principios del siglo XX, que sintetiza en clave de humor los personajes, las costumbres, las tradiciones y los sentimientos de la sociedad británica de la época, invitando al espectador a viajar en el espacio y el tiempo por lugares conocidos y parajes exóticos, y disfrutar como público privilegiado de las historias que se representan sobre el escenario de un divertido y atrevido music hall, pero también tras él…

Con una puesta escena espectacular, un ritmo trepidante, una historia apasionante y mucho humor Moustache es el musical revelación de la temporada. Un espectáculo apto para todos los públicos, que cuenta con un elenco de 4 actores – cantantes, 6 músicos en directo y un cuerpo de baile compuesto por 11 bailarines de la Compañía de Claqué Coco Comin.

Un musical que te sorprenderá!

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Tony Canals Tomas
    12345

    Hola vaig anar a veure el musical amb la familia i no en va estrenyar gens la qualitat del espectacle. però aquesta vegada ens van superar, tant en posada en escena i la quantitat de creacions originals per cada cançó. Realment els actors i cantants donan tot per què sigui creible el que fan amb tota la il.lusió i entusias-me. La qual cosa fa que el espectador disfruti i gaudexi del espectacle. Sincerament aquest musical es digne de estar en la cartelera de Broadway per el seu alta qualitat en posada en escena. Mieru tan es el meu estusias-me que la setmana que be torno a veural amb un grups de amic. HO RECOMANO Felicita Coco i a tot el teu equip.

    13/01/2017
  • Hebert
    Hebert
    12345

    Per mi, una decepció tremenda. I em sap greu, per l’esforç que ha de ser aixecar un projecte tan ambiciós (diuen que 0’5 MM€) i perquè hi anava amb tantes ganes! Si el teatre m’apassiona, el musical encara més i dins d’aquest, el claqué és el que més em fascina des de petit. Crec que no hi ha musical clàssic dels ’30 als ’50 que no hagi vist. Bé, doncs ni aquesta part vaig trobar que destaqués.

    Llegeixo que la creadora absoluta, Coco Comín, diu que no es un musical de claqué sinó amb claqué. Doncs tant de bo hagués estat al revés. Crec que ha optat per no explotar el talent que té a les mans amb en Lavi i la Bossy (Nit de musicals) perquè pensaria que si feia un espectacle de bon claqué hi aniríem 4…llàstima que amb aquest producte no crec que hi vagin gaire més.

    El positiu: uns músics multiinstrumentistes amb Xavi Mestres al capdavant potentíssims, un vestuari espectacular, bones i complementàries veus d’Albert Martínez, Ernest Fuster i Joaquín Catalán, i uns bons ballarins, que segur tenen més a oferir dels què se’ls deixa.

    El dolent és tota la resta: un guió infumable i que no s’aguanta (el pallasso que vol ser actor seriós), la fallida conjunció d’humor simple amb drama intens, acudits avorrits i moments de vergonya aliena i humor de T5 (un escocès parlant amb accent manyo per acabar ensenyant el cul sota la faldilla). Les coreografies, tret de la de les cordes i la stompiana de les gerres, no són espectaculars sinó vistoses i repetitives. Per rematar-ho, les interpretacions dels protagonistes les vaig trobar, bé, discretes, com a mínim. El protagonista quan vol fer gràcia, cansa i irrita (problema de fer servir el mateix registre que el de babau accelerat a Grease) i quan es posa dramàtic, quasi desitjes que li vagin malament les coses, de tan exagerat. I ella, doncs balla bé, però interpretativament, no destaca.

    Per desgràcia, la meva valoració general és molt negativa. Potser per les expectatives i perquè intueixo que hagués pogut ser quelcom meravellós, amb aquest equip i com estimen el claqué. I el pitjor, és desaprofitar una oportinitat única per a reivindicar i apossentar espectacles amb claqué. Clar que què es pot esperar d’una obra que passa a Anglaterra i fins i tot està mal escrit el nom d’una ciutat anglesa.

    25/12/2016
  • Paula Alvarez Serrat
    12345

    Una función espectacular!!!!! Incluye todos los ingredientes para que sea un musical inolvidable y divertido❤❤
    Las coreografías eren estupendas igual que las canciones y la música en directo .
    No os la perdáis, vale muchísimo la pena ❤❤

    18/12/2016
  • Blanca Serrat
    12345

    Sorprenent!!! Un espectacle increible, d’una qualitat impresionant, amb una posta en escena insuperable, música en directe d’alt nivell…. no es pot demanar més a un espectacle!!! Ple de registres, de missatges, fascinant!!!! Gracies per fer-me disfrutar tantíssim de la vostra funció.

    18/12/2016
  • Jesus Chico
    12345

    Vaig anara aveure l’espectacle ahir a la nit I em va sorprendre gratament. La obra enllaça molt be entre ball I ball, les cancons es fan molt agradables i les coreografies son molt enginyoses. El treball de tots els actors es magnific. Es una obra amb punts comics i punts tristos que combinen molt be en el total del musical. Molt recomanable. Repetire segur

    15/12/2016
  • Sara Martín Alegre
    12345

    A Moustache li sobren com a mínim 30 minuts (dura 3 hores amb el descans), definir molt millor quina història vol narrar, les repeticions i els números de vergonya (Flor d’Escòcia). El tó és tot plegat força irregular i es surt amb la impressió que es malbaraten les bones veus i el talent dels ballarins. Caldria, doncs, haver polit tot el conjunt abans de posar-lo en marxa amb una idea més clara d’on es volia anar. Entretingut sí que ho és, sempre que l’espectador es deixi portar sense massa sentit crític.

    13/12/2016
  • Jordi Casas Duocastella
    12345

    No sóc un entusiasta del claqué però la veritat és que aquest espectacle és molt més que això i em va tenir entretingut durant les 2 hores i tres quarts que dura.
    En aquesta funció prèvia a l’estrena oficial va haver-hi algun problema menor com un incident amb el vestuari de l’actriu de cames espectaculars, però el número va continuar amb gran professionalitat.
    També cal destacar el treball dels cantants, i en especial el protagonista Max (em vaig quedar sense el programa de l’espectacle i no recordo el nom dels actors).
    En conjunt, un espectacle molt recomanable que es converteix en un bonic homenatge als comediants. Gràcies TeatreBarcelona!

    09/12/2016
  • Marga Vidal Duran
    Marga Vidal Duran

    M’encantaria anar-hi! ballen claqué

    05/12/2016
  • Concepción García Dabrio
    12345

    En la meva opinió , és la disciplina del tap-dance (claqué). Espero tenir molta sort!!

    02/12/2016
Artículos relacionados
Coco Comín: 'Arriba un moment a la vida en què tens ganes de fer el que et ve de gust: això és 'Moustache''

Coco Comín: 'Arriba un moment a la vida en què tens ganes de fer el que et ve de gust: això és 'Moustache''

24 Gener 2017

Coco Comin és tot un referent a la comèdia musical del nostre país. Amb 19 va crear l’escola que porta el seu nom, on actualment es formen cada any més d’un miler alumnes. Després d’haver sigut coreògrafa de les “bombolles Freixenet”, jurat d’Operación Triunfo i de participar en gairebé 30 musicals, és ara quan decideix, per primera vegada, fer una producció de creació pròpia de 0 al 100. Diu que s’ha cansat de les ordres dels americans i ha volgut fer-se un regal, compartint-lo amb els professionals que estima i que l’estimen, i, per descomptat, amb el públic, al que rep i acomiada a cada actuació de Moustache des del pati de butaques del Teatre Apolo de Barcelona.

Propostes per passar el cap d'any al teatre

Propostes per passar el cap d'any al teatre

13 Desembre 2016

Aquí teniu una selecció dels espectacles amb funció especial de cap d’any per entrar al 2017 brindant al teatre:

'Moustache', la il·lusió de portar el claqué al cim de la comèdia musical

'Moustache', la il·lusió de portar el claqué al cim de la comèdia musical

9 Desembre 2016

Després de més de 25 anys dirigint, produint i coreografiant d’un total de 28 musicals, entre els que destaquen els aclamats Chicago, Fama o Grease; Coco Comín s’atreveix, per primera […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.