Aquesta proposta escènica ens ha agradat i molt i s’ha convertit en una altra «cinc cargols» del nostre particular rànquing.
Sergi Belbel ha fet l’adaptació del text de Friedrich von Schiller, reduint a dues les cinc hores de durada original i en set els dinou personatges que hi apareixien. En aquesta versió només Àlex Casanovas torna a interpretar un paper, aquest cop el del comte de Leicester en tant que el 1990 també al Teatre Lliure, era el jove Mortimer.
La potent escena del enfrontament de les reines als jardins del Castell de Fotheringay, potent a la obra original, adquireix en aquesta proposta una força que ens arrosega. Dues maneres d’entendre el món, dues religions i dues actituds davant la vida, la política i el poder. Dues maneres d’entendre l’amor. Dues dones cara a cara.
Miriam Alamany ens presenta una reina dèbil, esclava del seu poble i que se sent envoltada d’enemics. Vol morir soltera dins de la seva aparent fredor i la seva inseguretat. Silvia Bel és una reina guapa, passional, orgullosa i que se sent forta malgrat que té totes les de perdre. Amb unes interpretacions totalment hipnòtiques i un control envejable del text i del moviment, les dues actrius ens han enlluernat. La resta d’intèrprets ha estat també genial destacant un Carles Martínez tan convincent que ha acabat atemorint al comte de Leicester (magnífic Àlex Casanovas, ambivalent), al jove Mortimer (espitós i romàntic Marc Rius) i a tota la sala.
Molt i molt recomanable.
Crònica sencera AQUÍ