Mammón és la primera obra de la trilogia de “Tot pels diners” que hem anat a veure aquesta setmana al Lliure de Montjuïc. Es tracta d’una coproducció entre el Teatre Lliure i La Brutal, composta per tres muntatges: Mammón creada i dirigida per Nao Albert i Marcel Borràs, Cleòpatra creada i dirigida per Iván Morales i L’onzena plaga creada per Victoria Szpunberg i dirigida per David Selvas.
Nao Albet i Marcel Borràs són actors, directors i dramaturgs. Es van conèixer en un projecte de Roger Bernat i des d’aleshores no s’han separat. Són dos creadors que ens expliquen històries d’una manera poc convencional i amb un estil propi dins del teatre català, creant obres i escenes realment increïbles que no deixen indiferent a ningú, ja sigui d’una manera positiva com negativa. Amb Mammón ho han tornat a fer, amics voltaires no van sortir gaire satisfets, la meva parella no hi va connectar i a mi em va fascinar.
Mammón és divertida, intel·ligent, enèrgica, impactant, descarada, complexa, gamberra, dura, sorprenent… però sobretot original, tan a nivell de text, d’escenografia, com d’interpretació. Un espectacle diferent, de context dur, que no deixa indiferent a ningú. Un muntatge on se’ns parla de l’avarícia, l’ambició i la cobdícia d’algunes persones enfront els diners i que es toquen temes com el de les drogues, el sexe, les armes, el joc i la corrupció. En Nao Albert, Marcel Borràs, Javier Beltrán, Mima Riera, Paula Blanco i Manel Sans, son els protagonistes d’aquest muntatge i haig de dir que tots han estat genials en els seus papers.
En definitiva és un espectacle molt creatiu i diferent que recomano a tothom d’anar a veure.