Malamort

Un thriller que enganxa, amb una escenografia magnífica. Potser li faltaria alguna cosa per arribar a obra mestra, però molt recomanable.

Aviso que encenen un cigarret. Normalment això em faria baixar la puntuació considerablement, però (potser per la congestió nasal?) no em va arribar a molestar.

Extraordinari thriller teatral de Daniela feixas amb un meravellós Josep Julien al capdavant i uns molt encertats Marta Marco, Abril Julien i Marc Soler. Imperdible!!!!!

Ahir vaig anar a La Beckett per veure aquest thriller teatral que ha escrit i dirigeix ​​Daniela Feixas. L’arribada a un petit poble d’alta muntanya d’una nova agent rural, rep com a primer servei una trucada d’un veí que demana ajuda per trobar un gat de la seva filla que s’ha perdut. Aquest és el fil conductor d’una sèrie de diàlegs entre l’agent i el veí, que em van resultar plans, monòtons i irreals i l’entrada en escena dels fills que tampoc aporten gaire, però les disputes i les cabrioles almenys et serveixen d’entreteniment . Entenc que Feixas ens vol fer arribar el secretisme, la por i la violència d’una comunitat petita com és aquest poble i on la impenetrabilitat impera, però en el meu cas lamentablement no ho ha aconseguit. La posada en escena que al principi em van semblar visualment molt encertada, va acabar cansant-me de tanta foscor, més pròpia d’un lloc tenebrós que no pas d’un bosc rural. I les interpretacions desiguals Josep Julien correcte, Marta Marco el personatge li queda molt però molt curt i els joves Abril Julien i Marc Soler, bé encara que en moments sobreactuats. Com sabeu no m’agrada gens donar una opinió en aquests termes, però realment és el que vaig sentir i per sort passa molt poques vegades.

una història de Daniela Feixas que ens trasllada a un poble de muntanya on la Judit és una agent forestal i el que en un primer moment sembla la desaparició intranscendent d’un gat domèstic, la portarà a endinsar-se en una història de mort i superstició. Estem davant d’un thriller teatral, un gènere no gaire habitual als nostres escenaris, però més enllà de portar el misteri a escena la intenció és apostar per un llenguatge poètic i unes imatges de gran potència visual

Daniela Freixas nos presenta una obra que ocurre en un pueblo rural donde las relaciones personales son muy íntimas pero a la vez extremas. Todo se habla en el pueblo, todo el mundo opina y cuando una agente rural se ocupa de la desaparición de un gato en el vecindario saldrán a luz secretos familiares rodeados de misterios.
Una obra que mejoraría sin unos diálogos tan intensos de los personajes que los hace poco reales y una ambientación menos lugrube (en lugar de un entorno rural para que estemos en un bosque maldito, siempre oscuro y pesadillesco).
Atención al final, al que aunque algo previsible, le da un toque de emoción a la historia.