Hi ha troballes interessants a Màfia. Sovint, la música és utilitzada al teatre per a subratllar o emfasitzar allò que no has estat capaç de transmetre mitjançant l’estrictament teatral. Les Mamzelles, però, han sabut incloure-la de manera natural el «xumba-xumba», que, en aquest cas, no subratlla de manera brusca sinó que és el mateix vehicle d’expressió de la intensitat que exigeix l’escena.
També gaudim amb l’equilibri entre humor negre i càrrega dramàtica del text. Les quatre actrius han estat capaces de trobar el to adequat i de definir el seu personatge amb pocs trets des del primer moment.
En canvi, Màfia es queda a mig camí a l’hora de colpejar la màfia a la que fa referència el títol: els homes masclistes. Fins al final no es percep en la posada en escena, que no aconsegueix fer sobrevolar l’amenaça masclista durant l’obra. Per aquesta raó, quan ens n’adonem, ho fem de forma massa abrupta.