Un espectacle de caràcter íntim que es va estrenar el passat dia 1 de Novembre a la Sala Delirious de Palma de Mallorca, lloc d’origen de la companyia Carlos Garrido Escènic.
Com la mateixa Mariona ens explica, LUZ PROFUNDA és un reportatge que realitza a l’escenari sobre dos personatges excepcionals: El Beatle George Harrison i el mallorquí Joan Mascaró i Fornés.
Mariona Forteza (Tarragona 1981), a la que nosaltres vam poder escoltar en un tema a la proposta «El dragon verde» al mes de febrer d’enguany; és periodista de professió i ha treballat gairebé una dècada a la premsa. Ara escriu i interpreta cançons, a la guitarra i la veu i ha participat a diversos espectacles de divulgació de la història i el patrimoni, a Catalunya i a Mallorca.
Carlos Garrido Escènic és una companyia mallorquina creada en 2011 i que s’ha especialitzat en la divulgació del patrimoni, la història i la cultura. Nosaltres vam conèixer en Carlos Garrido amb la seva proposta “Te lo contaré en un viaje” que vam veure en aquesta mateixa sala en 2017…. i que ens va fascinar.
LUZ PROFUNDA ens parla de la trobada de dos personatges totalment diferents que es van relacionar durant un espai curt de temps als anys 60. Dues personalitats ben distanciades, però unides per una mateixa inquietud espiritual.
El 4 d’octubre de 1967, George Harrison (1943-2001) i John Lennon van acudir a un programa televisiu. Els Beatles estaven immersos en l’època de la meditació transcendental. Entre el públic, un home discret i amb els cabells blancs va voler donar la seva opinió en el debat. Era el filòleg i pensador Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), nascut a Mallorca però resident a Cambridge.
D’aquella breu trobada naixeria una relació epistolar entre Harrison i Mascaró que tindria unes conseqüències inesperades. Mascaró va contribuir al fet que el Beatle s’interessés per l’espiritualitat oriental. Fins i tot li va brindar una lletra per a una cançó: “The Inner Light”. La Llum Profunda.
Amb un format original, senzill i proper, Mariona Forteza ens va portant per les vides d’ambdós personatges, intercalant peces musicals populars o de composició pròpia, com «Vos qui amb so mirar matau», «El Bruixot», «Poble Meu», «Dona’m la llum» i «Horabaixa post el sol». Ens comenten que tenien la intenció d’interpretar cançons de George Harrison adaptades al castellà però problemes amb els drets d’autor no ho ha permès.
Un apropament als dos protagonistes de la història que des d’òptiques diferents representen l’esforç d’Occident per assimilar part de l’espiritualitat d’Orient. La labor divulgativa de Mascaró i el seu llibre «Llànties de foc» i les cançons de George Harrison van contribuir a posar de moda la filosofia oriental en els anys 60 i 70 del segle passat.
Un «petit» gran espectacle, d’una enorme sensibilitat que ens apropa als dos personatges amb la música i la paraula. Esperem que ben aviat el text el puguem escoltar en català, ja que creiem que no té massa sentit escoltar les cançons en català i explicar aquesta història en una altra llengua.
Potser no és un espectacle que agradi a tothom, perquè no té un format massa «comercial», i és que ens ho expliquen a cau d’orella, en un format molt íntim i amb molta sensibilitat.
Es podrà veure a la Sala petita del Teatre Gaudi encara la setmana vinent, els dies 18 i 19 de novembre.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ