El dia de l’assaig general (segon repartiment) vaig trobar que en conjunt les veus dels solistes estaven més equilibrades que les del cast principal i vaig gaudir molt més a l’assaig, que el dia d’estrena malgrat les grans figures anunciades.
El jove tenor Ismael Jordi em va agradar moltíssim mes que el del molt reconegut i esperat Juan Diego Flórez, que per mi va estar la gran decepció de la nit de l’estrena, amb un volum de veu escàs que quedava eclipsat quan cantava juntament amb la soprano Elena Mosuc; fins al darrer acte Flórez no va demostrar qui era, reservant-se per l’última ària…. i aquí si, es va posar el públic a la butxaca. (just per rebre els esperats aplaudiments del final).
Tot i així he gaudit moltíssim aquesta vegada, especialment per la música de Gaetano Donizetti, però també per la gran qualitat de la seva posada en escena.
La meva crònica sencera al Blog «Voltar i Voltar» en el següent enllaç https://t.co/8Ozyo7f4Ru