Tornem de nou a l’Espai Lliure per poder veure la tercera part de la trilogia: Tot pels diners amb “L’onzena plaga ” , una obra escrita per Victòria Szpunberg, on se’ns presenta un text molt ric i complicat d’entendre. Una obra potent i complicada amb moments divertits i esbojarrats, i d’altres impactans i durs que no deixen indiferent a ningú. Ha estat molt ben dirigida per David Selvas, que a més a més interpreta a un dels personatges de l’obra.
“Estem en un lloc on hi ha una plaga de rates que inunda la ciutat”, l’autora ens explica que l’obra té a veure amb el preu que posem a les relacions personals, amb la idea del valor com a càlcul intercanviable i amb la manera com el sistema mercantil ha envaït les relacions més íntimes. Hem vist un altre cop el diners com a tema principal; qui els necessita i lluita, qui els necessita i s’humilia, el qui en té i creu que ho pot comprar tot amb ells, el que fa qualsevol cosa sense escrúpols per tenir-ne,… Tot pels diners.
Tota la història comença en un sopar, hi trobem dues parelles, una ( Mima Riera i David Verdaguer) que no es pot separar per qüestions econòmiques i que intenta mantenir una aparença de normalitat fins que aquesta plaga traurà totes les misèries a la llum; i una altre formada per dos gais, interpretada per en David Selvas i Pol López que aparentment ho tenen tot, èxit, felicitat i com no diners amb els que creuen poder-ho comprar tot. Tot comença a complicar-se quan un dels convidats veu una rata. De cop comença a haver un desfilada de personatges … Hi ha els personatges que intentaran posar fi a la plaga, però es mouen pels diners : Manel Sans, Javier Beltrán (el fill del llogater de la casa),la Paula Blanco que és “la rata” més gran de l’obra (treballa en una empresa d’exterminació de rates) i la Laura Aubert que en aquesta ocasió ens fa el paper d’una artista argentina que tenen rellogada els protagonistes, i que com ens té acostumats, el broda, sobre tot el tros de l’actuació que fa en un local, una espècie de número de cabaret, que és BRUTAL !!!
El paper que fa la Mima Riera és impressionant !!!!, és la protagonista principal i creieu-me si us dic que fa una de les millors interpretacions que li he vist fins ara .Un personatge que comença amb força i que va degradant-se a mida que avança la història.
En Dylan (Manel Sans) surt poc, en aquesta ocasió té un paper més secundari, tot i que ha estat el fil conductor d’aquesta trilogia. Després de la mort de la Isabel entra a treballar a la secció de servei de neteja de l’ajuntament, no vol cap mena de lligam amorós, però com en “Cleópatra” ajudava a Paola, en aquesta ocasió també serà l’únic personatge que vol ajudar a la protagonista.
Tot el muntatge és excel·lent en tots els sentits, un text potent , una posada en escena a tres bandes, la escenografia senzilla però impactant, una direcció magnífica, molt bona il·luminació i unes interpretacions increïbles, espectaculars, amb moments de gran intensitat realment genials, que han fet que gaudíssim d’una obra que penso que és del tot imprescindible.
Tot i que érem pocs espectadors hem aplaudit amb moltes ganes i els actors han hagut de sortir un munt de vegades a saludar. Bravo !!!!