L’omissió de la família Coleman
26/11/2018
Una família més habitual del que sembla

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran “Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Un pare absent, Memé, la mare infantilitzada (Roser Batalla), quatre fills, tres dels quals viuen a la mateixa casa i l’àvia (extraordinària Francesca Piñón), l’únic membre de la família amb una certa autoritat i capaç de mostrar tendresa cap als altres.

Els quatre germans estan encapçalats per en Salvador, amb una memorable interpretació de Sergi Torrecilla, un personatge que aparentment té problemes psíquics, però que és l’única persona capaç de dir el que pensa, com si fos la veu de la consciència familiar. Un personatge distant i sempre seriós que encara dorm amb la seva mare.

Tots estan units per un vincle familiar, però lluiten individualment per mantenir el seu espai, amb greus mancances afectives, mostren la incapacitat per parlar del que els hi passa i fan gala de l’egoisme més punyent. Tots els membres de la família són drogodependents o viuen alcoholitzats als marges de la pobresa.

Bruna Cusí és la filla petita i única treballadora de la família, és la germana bessona de Gabi (Ireneu Tranis) un perdedor que fa del robatori la seva manera de viure, i Verònica (Vanessa Segura) la filla que ha viscut des de petita apartada del nucli familiar i aparenta una estabilitat que no té.

Completen el repartiment el metge (Josep Julien) de l’hospital privat on ingressen l’àvia, amic de Verònica, i el taxista que sempre l’acompanya, en la funció d’avui ha estat interpretat per Biel Duran.

Una posada en escena que s’allunya una mica del ritme frenètic del teatre argentí i s’adapta a la nostra forma de fer teatre. El retrat d’una estranya família on els seus membres, amagats sota personalitats desequilibrades ens presenten situacions quotidianes on l’humor suavitza l’enorme tragèdia que amaguen les seves vides.

Un gran treball coral.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Todo lo que necesitas para ir al teatro

L’omissió de la família Coleman

L’omissió de la família Coleman

Uno de los espectáculos más aplaudidos y representantes de los últimos tiempos, L’omissió de la família Coleman, escrito y dirigido por el argentino Claudio Tolcachir, ahora interpretado por actores y actrices catalanes.

Se trata de un texto lleno de humor que, desde que se estrenó en 2005, han disfrutado más de 262.000 espectadores de 22 países diferentes. La versión catalana, traducida por Jordi Galceran, el autor de El método Grönholm y El crédito, está interpretada por Bruna Cusí (Verano 1993) y Marc Rodríguez, entre otros.

Sinopsis

Una familia al límite de la disolución, una convivencia imposible. La incapacidad para hablar de aquello que nos pasa. Un padre ausente, una madre infantilizada, hijos con discapacidad y alcoholizados…todos ellos se sostienen sobre el único miembro de la familia con cierta autoridad, la abuela que está agonizando. La omisión de la familia Coleman es la versión catalana de uno de los espectáculos argentinos más aplaudidos y representados de los últimos tiempos. Un texto lleno de humor que, desde que se estrenó en 2005, han disfrutado más de 262.000 espectadores de 22 países diferentes. Después de la producción argentina de Timbre 4, Claudio Tolcachir recupera el espectáculo, pero esta vez con un reparto de actrices y actores catalanes. La versión catalana, traducida por Jordi Galceran, el autor de El Método Grönholm y El crèdit, está interpretada por Morena Cusí (Estiu 1993) y Marc Rodríguez, entre otros.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • enric
    12345

    Bona feina dels actors en la interpretació. Però no he aconseguit connectar en cap moment amb l’obra. La descripció d’una família desestructurada que no m’ha aportat res de nou sobre el que ja sabem de les famílies desectructurades.

    07/12/2018
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Teatre fet des de les entranyes amb un text tragicòmic que ens mostra una família desestructurada amb personatges d’excéntriques personalitatsi on el frenesí d’aquesta bogeria familiar es contagia a tota l’obra. Els actors i actrius catalans han estat totalment capaços de fer funcionar aquesta peça interpretant de manera brillant els seus personatges. Malgrat tot el drama, aquesta és una història que ens fa somriure i riure deixant-nos un molt bon regust de boca. Un remolí d’emocions que et engoleix. Pots llegir més a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/24/lomissio-de-la-familia-coleman/

    24/11/2018
  • Maria
    12345

    Molt recomanable! Increible!

    09/11/2018
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Al Romea he estat veient aquesta obra del dramaturg argentí i fundador de la companyia Timbre-4, Claudio Tolcachir i que en aquesta ocasió també dirigeix ​​amb actors catalans i traduïda a aquest idioma per Jordi Galceràn. En aquest punt tot i que valoro molt positivament el oferir-la en el nostre idioma, al tractar-se d’una família típicament porteña m’ha faltat la força del llenguatge i accent argentí i les seves expressions “boludo, vós, che, pibe etc.” que sens dubte l’haguessin fet més creïble. Ens situa en una família desestructurada i rara que es veu abocada a la seva dissolució en el moment que l’àvia mori, ja que és l’únic membre equilibrat i que és el sosteniment de tota la unitat, una filla esbojarrada i immadura, dels seus quatre fills alcohòlics i amb discapacitats i dels quals no es coneix als seus pares i que amb aquests perfils la convivència i la comunicació es fa impossible i amb una càrrega d’humor negre però negre, converteixen les situacions i els diàlegs (si es pot dir així) a pur teatre de l’absurd, i que té moments molt divertits. Una obra en què adquireix gran importància el treball grupal i que desenvolupen esplèndidament, tot i que tambè cedeix el seu moment a cada personatge i aquí vull destacar Francesca Piñón (àvia) i Roser Batalla (mare).
    Sens dubte la recomano, amb la seguretat que els 105 minuts us passaran en un tres i no res.

    04/11/2018
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    El director argentino Claudio Tolcachir nos trae la versión Catalana de la familia Coleman. Una familia de locura, en el que todos sus componentes parecen estar locos. En la que todos sus componentes parecen no tener presente el dolor del otro. Van a la suya…
    Es una comedia, pero yo he visto mucho drama. Por suerte no me he sentido identificado con ninguno de los miembros de esta particular familia jajajaja
    La platea abarrotada ha disfrutado mucho y ha reído bastante. Así que la cosa parece que cuaja.
    Para mí lo que no ha cuajado ha sido la escenografía: austera y mal planteada (imposible de ver desde los asientos lo que pasa en el fondo de la esquina derecha).
    Mencion especial para Sergi Torrecilla! Está espectacular!!
    Por el resto deseo lo mejor a esta familia que seguro que nos llenarán de risas todo este noviembre.

    27/10/2018
Artículos relacionados
8 espectacles imprescindibles en clau llatinoamericana

8 espectacles imprescindibles en clau llatinoamericana

25 Octubre 2018

La cartellera de Barcelona s’ha omplert, darrerament, amb un bon conjunt d’obres amb un marcat caràcter llatinoamericà. Sigui per la direcció, la dramatúrgia o part del repartiment, aquí us oferim […]

Claudio Tolcachir: «Dirigir 'L'omisió de la família Coleman' en català m'ha obligat a redescobrir-la»

Claudio Tolcachir: «Dirigir 'L'omisió de la família Coleman' en català m'ha obligat a redescobrir-la»

17 Octubre 2018

El dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir estrena al Teatre Romea una nova versió en català de la popular L’omissió de la família Coleman, la comèdia dramàtica que el va donar […]

Temporada alta presenta la programació 2018-19

Temporada alta presenta la programació 2018-19

3 Setembre 2018

La programació de Temporada Alta vol ser un crit a favor de la llibertat d’expressió i un reflex del que passa avui al nostre país i al món, i alhora […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.