“Medea” és una tragèdia que forma part de la tetralogia “Les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors” d’Eurípides. La que podeu veure al Lliure és una versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual a partir de la Medea d’Eurípides i la de Sèneca, i on també s’aprecia l’influencia i algunes imatges de la versió cinematogràfica “Medea” de Lars Von Trier estrenada al 1988, ( una pel·lícula que si no heu vist, us recomano de veure-la).
“Medea” és la història d’una dona enamorada, una dona que ho dona tot per amor i que és traïda per l’home que més estima en aquest món, Jasón, el seu espòs.
L’obra se’ns planteja des de la mirada de Medea , en el moment en que ella és abandonada pel seu espòs. El sentiment d’odi i venjança en aquesta obra són d’una dimensió tràgica insuperable, com a conseqüència d’un amor immesurable que ha estat traït. Ja ho diuen que de l’amor a l’odi només hi ha un pas.
Medea sempre ha estat un dels personatges que més m’ha fascinat.
“Medea” està plena de diàlegs colpidors, àcids i punyents que no deixen l’espectador indiferent. Sota la magnífica direcció de Lluís Pasqual , els espectadors veiem la increïble transformació que fa l’Emma Vilarasau del personatge de Medea. Realment és impressionant l’evolució i transformació del personatge. De manera subtil, quasi imperceptible. Moviment, expressió i to en constant transformació. Són molts els sentiments que es poden veure en la transformació de Medea. Amor, odi, còlera, menyspreu, compassió, venjança. L’Emma Vilarasau ha fet una interpretació extraordinària.
“Medea” és el retrat d’una societat masclista representada en el personatge de Jàson. Medea defensa la condició de dona i mostra una visió despectiva envers el sexe masculí. Medea és el retrat d’una dona traïda, que no es conforma davant la infidelitat i no està disposada a aguantar-ho. Medea és la mare embogida que mata als seus propis fills per venjança. Actual? Dons sí, per desgràcia en l’actualitat encara es parla de masclisme i les noticies parlen de violència de gènere i de l’assassinat de nens, víctimes d’algun dels seus progenitors, davant un atac de ràbia, per fer mal a la seva parella.
Ha estat un treball en equip extraordinari. Bona direcció, interpretació, text; una posada en escena és espectacular ( llum, efectes especials, projeccions,…) , en fi un espectacle d’aquells que en diem rodó.
Penso que és un imprescindible que ningú s’hauria de perdre. Malauradament les entrades estan exhaurides, així que us haureu d’esperar a veure si es torna a programar.
El públic dempeus hem aplaudint entusiasmats durant una bona estona.