Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols… el gris… i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals siguem, sempre hi ha situacions en les que prevaldrà l’instint. Veiem 3 personatges treballats, als qui no jutge ni pel que diuen ni pel que fan, i amb els qui viatge amb facilitat a l’ambient d’un pis a una ciutat assetjada, on a penes queda res més que cadires i llibres. Transite el recorregut emocional i la cadena de fets proposada d’una manera fluida, natural i sense estridències. Una obra tan senzilla i complicada com la pròpia naturalesa humana. Assistim al moment en què la literatura, que alimenta la vida de les protagonistes, totes persones lletrades, passa a alimentar el foc que, al cap i a la fi, també els donarà uns instants més de vida. Sembla que els llibres són vida, des de diferents punts de vista. La diferència és que en aquest moment ja no pots triar quin serà més interessant per avivar la teva flama, has de triar quin donarà el millor foc a la calefacció de la casa. I tu, quin llibre llançaries a les flames per uns instants de calor? I, més enllà dels llibres…que més estaries disposat a cremar…? L’obra està bé per seguir qüestionant-nos l’ètica i la moral…al cap i a la fi, a l’infern ens escalfem!
¡Enlace copiado!