L’imperatiu categòric és una obra escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, concebuda per a una actriu i per a un actor que interpreta tots els personatges masculins que hi surten.
La Clara G., la protagonista d’aquesta obra, interpretada per l’actriu Àgata Roca, és professora associada a la facultat de Filosofia. Té més de cinquanta anys, s’acaba de separar i està a punt de quedar-se sense casa. El veí del costat viu en una festa constant i no la deixa descansar. Tot se li comença a posar en contra. La Clara se sent ofegada pel sistema. La pressió social, l’estrès i les humiliacions la portaran a la desesperació, l’ansietat, fins i tot a tenir pensaments violents.
L’actor que interpreta tots els papers masculins (en José Luís, en Carles, en Javi, el cambrer, el psiquiatre, el veí i el policia) és l’actor Xavi Sáez.
La interpretació de tots dos actors és magnífica, impressionant, extraordinària.
El títol de l’obra està relacionat amb el contingut i amb la forma de la peça.
Les problemàtiques socials que es toquen al llarg de l’obra són del tot actuals. Els fons voltor, la precarietat salarial, la invisibilització de la dona a partir dels cinquanta, la solitud i el negoci que hi ha rere les immobiliàries.
L’imperatiu categòric és el retrat social que ens planteja què és èticament adequat quan el sistema t’ofega.
Tot i que l’obra no és una tesi filosòfica, té un rerefons filosòfic en què el principi de l’imperatiu categòric de Kant té un paper fonamental.
«Com s’ha de comportar algú quan tot el teu entorn et sobrepassa?»
«Quines són les fronteres ètiques quan només pots sobreviure a costa de la misèria dels altres?»
«Continuar o no continuar, renunciar o no renunciar, integrar-se o no integrar-se, abandonar o actuar, trair-se o revelar-se»
L’imperatiu categòric és una obra Intel·ligent, brillant, que enganxa des d’un bon principi, i amb un final sorprenent què no s’adiu amb les normes kantianes.
No us la perdeu!