La memòria històrica es pot recuperar de diverses maneres, i una d’elles pot ser des de dalt d’un escenari. A Ligeros de equipaje es parla d’una sèrie de fets de la Guerra Civil -alguns reals i d’altres ficcionats- que tenen per objectiu que no s’oblidin determinats episodis de la nostra història. En el programa de mà es diu que es vol parlar de l’oblit, del passat, de l’absència, de la mort, de la vida… I és cert que es parla de tot això, però no hi falten pas debats sobre les contradiccions i incongruències de la guerra, o bé sobre les eleccions dels humans davant de situacions límit.
És cert que en alguns moments l’obra pot pecar de didàctica, però gràcies a un hàbil treball de les llums i de les projeccions aconseguim que els testimonis i alguns fragments historicistes acabin plens de teatralitat. Aquest fet, juntament amb les correctíssimes interpretacions de Javier García i Pedro Rebollo, aconsegueix que l’espectacle es segueixi amb interès… i una certa emoció. Molt recomanable per a aquells que creuen que el teatre ha de servir forçosament per a alguna cosa… No els decebrà.